Sirta

Si Wikipedia, tasanayt tilellit.
asunneɣ ɣef lqaɛa id-ufan di Sirta yella deg-s yillu Neptune d temyercalt-is Amphitrite ( asalay n Louvre )

Sirta d tamdint tanumidit taqburt deg umezruy , i yuɣalen tura d tamdint n Qsenṭina deg Lezzayer . Seg tasut tis iii st . D tamanaɣt n yinumiden imasiliyen send ad tt-awin yimasisiliyen , ardekal ; yerra-tt-id ugellid Masensen deg useggas n 203 st , imiren yerra-tt d tamanaɣt n tgelda n inumiden . Ardekal mi d-kecmen yirumaniyen tuɣal d tamanaɣt n ugezdu n Numidya sirtensis . Deg tasut tis ive , iɛawed-azs umenkad Qunstanṭin lebni , ɣef way-a i terfed-isem-is Qunstanṭina , tuɣal d taman,aɣt n ugezdu n Numidya Qunsṭantina d amas n unembaḍ arumani .

Isem[ẓreg | ẓreg aɣbalu]

Yenna Gabriel Camps , isem-agi aẓar-is d abuniqi n xas akken mačči d nutni i yessulin tamdint . Ufan-d deg tedrimin di Sirta , ttarran-t ɣer wakud anyubuniqi n tasut tis ii st , neqqar-d " KRTN " ( Kirthan ) s usekkil kaf . Neɣ awal afniq (QRT ) ibeddun s usekkil qaf . lukan ad nuɣal ɣer zik , isem-agi ad yesɛu iẓuran ilibiyen " imaziɣen " . Kra n yimussnawen , qqaren-d belli isem-agi Sirta yettarra-d ɣer yisem amaziɣ " tissirt " ( mazal qqaren-t yimaziɣen ar ass-a ) , imi imiren llan ttwassnen s yidles n usexdem n yirden di temnaḍt .

Amezruy[ẓreg | ẓreg aɣbalu]

Tamnaḍt i deg d-zga Sirta yezdeɣ-itt umdan zik , imi ufan-d leḥwal iqburen ttuɣalen ɣer zzman aqdim . Abrid amenzu ideg d-ttwabder Sirta yella deg tasut tis iii uqbel talalit n Sidna Ɛisa ; nnan-d fella-s belli tella d tamanaɣt n tgelda n ugellid n yimasisiliyen Sifaks .

Tagelda n Masilya d Sirta

Yexṣer amennuɣ-ines deg 203 uqbel talait mgal ugellid amasili Masensen . Aneggaru-a yeddukel d yirumaniyen . S ṭul n wakud n unbaḍ-is aɣezzfan d win n warraw-is , agejdan d Makawsen ( 148 – 117) , Sirta , tettemcabi i temdinin tihillinistikiyin timeqqranin , tuli di ccan-is yernu ggan-as unnuɣen imelḥen aṭas . Tamdint llan zin-as-d leswaṛ si yal tanilla yernu seg tallit n Sifaks , tella tesɛa iɣrem ( leqṣer ) amelḥan , zedɣen-t rnan-as wid id-yusan umbeɛd-ines di thuski d ccbaḥa ma d Makawsen yerna-as lebni ymelḥen .

Numidya tebda deg tiẓẓin d usenzi n yirden ,  d ayen i as d-yuwin idrimen imeqqranen , ɣef way-a llan zemmren ad suffɣen tadrimt mebla aḥbas s lbrunz neɣ ayen nniḍen . Di taggara n tasut tis snat uqbel talalit n sidna Ɛisa , Sirta tessaweḍ ad tili d tilellit tessuffuɣ-d tadrimt-is s yiman-is yernu tesɛa ineẓẓarfyen-is i yettɛassan taɣdemt : ttbanen-d yismawen-nsen deg tedrimt akka , BDMLQRT d HNA .

Numidya tella tesɛa udem ɣef uumaḍal n yilel agrakal , d ayen id-yuwin aṭas n yiberraniyen ɣer-s rran-tt d tamdint ttididren deg-s akk yigduden seg umaḍal . Inembaḍen inumiden llan ssawalen i wakken agdud-nsen ad yelmed tutlayt taɣribt ladɣa tutlayt tabuniqit , uwḍen armi timetti n Sirta iḥuza-tt mliḥ later abuniqi . Sirta s umata yekcem-itt mliḥ uxemmem agrigi d ubuniqi .

Tadrimt tanumidit iban-d fella-s ugellid Masensen .

Amur ameqqran seg yimussnawen n umezzruy llan qqaren-d belli Sirta tella tezga-d deg Qsenṭina n wass-a deg tmurt n Lezzayer imi deg-s i yella akk lebni id-yemmalen belli tella d tamanaɣt ; maca kra nniḍen qqaren belli tezga-d di temdint n Lkaf n wass-agi di Tunes . War-amsefhem-agi qqaren-as ugur n Sirta .

Mi ɣlin yiqerṭajiyen , Sirta tuɣal seg tasut tis iio send talalit ; d tamanaɣt tasamert n tgelda tamaziɣt n yimasiliyen . Mi yemmut ugellid Gaya , yekcem-itt uɛdaw-is Sifaks s lemɛawna n yiqerṭajiyen . Yegled tagelda , ɣer tama n tmeṭṭut-is Sufines , armi d aseggas n 203 send talalit n Sidna Ɛisa , azemz i deg rnan-t yiserdasen n Sibyun n Tefriqt , yeṭṭef-it ugellid Masensen , mmi-s n ugellid Gaya i yemmuten . Aneggaru-a yerra-t d tamanaɣt-is , Sirta nebḍen-tt yigelliden inumiden id-yusan s deffir n Masensen akken ma llan d tarwa-s .


Syin mi tt-kecmen yirumaniyen sexsren kra n lebni deg-s imi di nnfaq hudden xilla . Rran-tt ardekal d amas i yigezda-nsen , mi yerbeḥ Yulyus Qayṣer nnfaq-ines , tessufeɣ-d Sirta tamnaḍt inebbḍen iman-is s yiman-is isem-is Colonia Cirta Sittianorum ɣer tama n kraḍ n temdinin nniḍen Rusikada (Skikda), Chullu (Kulu) et Milève (Mila) .

Tamdint n Qsenṭina tebna ɣef Sirta ɣef way-agi-ni ixuṣṣ lebni anumidi neɣ abuniqi dinna mi ara t-kenniḍ ɣer lebni azzayri .

Imdanen aẓar-nsen seg Sirta[ẓreg | ẓreg aɣbalu]

  • Fruntun
  • Yugerten
  • Tiberius Claudius Candidus

Ameslay[ẓreg | ẓreg aɣbalu]

Yenna ugellid Masensen mi yekcem Sirta :

Uɣaleɣ-d ɣer Sirta-inu , u ɣef leṣwar-is ɛlayen

Ttɛummun deg waḍu s leɛqel wid yeddan yid-i .

Wali daɣen[ẓreg | ẓreg aɣbalu]

tamkerḍit[ẓreg | ẓreg aɣbalu]

  • M. L. Aggoun, Réfutation des thèses historicistes et affirmation des origines numides de la confédération cirtéenne [archive], Revue des sciences humaines no 30, décembre 2008, volume B, p. 57-67.
  • Benseddik (Nacéra), « Lueurs cirtéennes », Zeitschrift für Papyrologie und Epigraphik, CLIII, 2005, p. 249-260.
  • Benseddik (Nacéra), Cirta-Constantina et son territoire, Errance, Arles 2012.
  • Berthier (André), Juillet (Jacques) et Charlier (René), « Le Bellum Jugurthinum de Salluste et le problème de Cirta », Recueil de la Société d'Archéologie de Constantine, LXVII, 1950, p. 1-104 (appendices, p. 107-137).
  • Bertrandy (François), « La région de Constantine (Cirta) en Algérie (Ier s. av. J.-C. - Ier s. ap. J.-C.) », L'Information historique, LII, 1990, p. 69-73.
  • Bertrandy (François), « Une dépendance de la Confédération cirtéenne, le castellum Zugal », Latomus, LI, 1992, p. 101-109.
  • [Bertrandy 1994] S. Bertrandy, «  » [archive], dans Gabriel Camps (dir.) (publ. par l'Union internationale des sciences pré- et protohistoriques, l'Union internationale des sciences anthropologiques et ethnologiques, le Laboratoire d'anthropologie et de préhistoire des pays de la Méditerranée occidentale, et l'Institut de recherches et d'études sur le monde arabe et musulman), , t. XIII : Chèvre – Columnatien, Aix-en-Provence, Édisud, 1994, 1 vol., 155 p. (p. 1 913-2 067) - [1], 24 cm (ISBN 2-85744-201-7, 978-2-85744-201-1 et 2-85744-696-9, OCLC 30348883, BNF 36676407, SUDOC 003229858, lire en ligne [archive]), art. C71, p. 1 964-1 977.
  • Beschaouch (Azedine), « Le territoire de Sicca Veneria (El-Kef), nouvelle Cirta, en Numidie proconsulaire (Tunisie) », Comptes-rendus des séances de l'Académie des Inscriptions et Belles-Lettres, CXXV-1, 1981. p. 105-122.
  • Briand-Ponsart (Claude), « Les relations de Cirta et de la Confédération cirtéenne avec le pouvoir pendant le Haut-Empire », Cahiers du Centre Gustave Glotz, XVII, 2006, p. 105-122.
  • [Camps 1979] Gabriel Camps, «  », Antiquités africaines, no 14 (1979/2),‎ 1979, p. 43-53 (DOI 10.3406/antaf.1979.1016, lire en ligne [archive] [fac-similé], consulté le 6 octobre 2017).
  • Duval (Yvette), « Le gouverneur de Numidie en sa capitale : Le lieu et les acteurs du procès de l'évêque de Cirta en 320 », Antiquité tardive. Revue internationale d'histoire et d'archéologie (IVe-VIIIe s.), VI, 1998, p. 193-207.
  • Gascou (Jacques), « Pagus et Castellum dans la Confédération cirtéenne », Antiquités africaines, XIX, 1983, p. 175-207.
  • Gascou (Jacques), « Les Magistratures de la Confédération cirtéenne », Bulletin archéologique du Comité des travaux historiques et scientifiques, XVII, 1984, p. 323-335.
  • Gascou (Jacques), « Sur le statut de quelques villes de Numidie et de Maurétanie Césarienne », Antiquités africaines, XL-XLI, 2004-2005, p. 259-267.
  • Heurgon (Jacques), « Les origines campaniennes de la Confédération cirtéenne », Lybica, V, 1957, p. 7-24.
  • Mommsen (Theodor), « Die Stadtverfassung Cirtas und der cirtensichen Kolonien », Hermes, I, 1866, p. 50.
  • Navarro (Francisco Javier), « P. Stertinius Quartus, governatore di Numidia ? », Epigraphica, LXI, 1999, p. 67-79.
  • Seghiri (Ahmed), « La mosaïque du Retour de la Chasse découverte à Constantine », Les Cahiers de Tunisie. Revue de sciences humaines, 182, 2002, p. 11-22.
  • Smadja (Élisabeth), « Note sur une monnaie de Cirta », Dialogues d'histoire ancienne, V, 1979, p. 279-281.
  • Paul Veyne, « Contributio : Bénévent, Capone, Cirta », Latomus, XVIII, 1959, p. 568-592.
  • Inscriptions latines de l'Algérie, Tome II : Inscriptions de la confédération cirtéenne, de Cuicul et de la tribu des Suburbures, Paris, éd. Champions, 1957, II-373 p.
  • Martine Dal Zotto, Jugurtha, la Numidie et Rome, éd. des Cent Chemins, Paris 2018. (ISBN 978-1985385559)

Iḍrisen yesɛan assaɣ[ẓreg | ẓreg aɣbalu]