Aller au contenu

Albert Camus

Si Wikipedia, tasanayt tilellit.
Albert Camus
Tameddurt
Talalit Derɛan, 7 Wamber 1913
Taɣlent Fransa
Axxam-is Fransa
Tutlayt tayemmat Tafransist
Lmut Villeblevin, 4 Yennayer 1960
Ideg n uẓekka cimetière de Lourmarin (fr) Suqel
Tamentilt n tmekkest mort accidentelle (fr) Suqel (accident de la route concernant une seule voiture (fr) Suqel)
Tawacult
Baba-s Lucien Camus
Tissulya akked Simone Hié (fr) Suqel  (16 Yunyu 1934 -  Ctember 1940)
Francine Faure (fr) Suqel  (3 Duǧember 1940 -  4 Yennayer 1960)
Abusin Blanche Balain (fr) Suqel
Maria Casarès (fr) Suqel
Mamaine Koestler (fr) Suqel
Maria Casarès (fr) Suqel
Catherine Sellers (fr) Suqel
Mette Ivers (fr) Suqel
Arraw-is
Tiɣri
Alma mater université d'Alger (fr) Suqel
(1935 - Mayyu 1936) : tafelsuft
Aswir n teɣri licence (fr) Suqel
diplôme d'études supérieures (fr) Suqel
Tutlayin Tafransist
Amahil
Amahil amaru, afelsuf, aneggal, aneɣmas, essayiste (fr) Suqel, dramaturge (fr) Suqel, résistant ou résistante (fr) Suqel, amedyaz, Amyurar n tuzza n uṭar d publiciste (fr) Suqel
Allusan
Tigrawin Iseggasen Uraren yetturaren Iswan
 
Ideg n umahil Paris
Imɛellmen Alger Républicain  (1938 -  1939)
Le Soir républicain (fr) Suqel  (1939 -  1940)
Paris-Soir (fr) Suqel  (1940 -  1941)
Combat (fr) Suqel  (1943 -  1947)
L'Express (fr) Suqel  (1955 -  1956)
Important works L'Homme révolté (fr) Suqel
La Mort heureuse (fr) Suqel
La Chute (fr) Suqel
Le Mythe de Sisyphe (fr) Suqel
L'Étranger (fr) Suqel
La Peste (fr) Suqel
Albert Camus, Maria Casarès. Correspondance (1944-1959) (fr) Suqel
Caligula (fr) Suqel
Ni Victimes, ni bourreaux (fr) Suqel
Prizes
Nominated to
Influenced by Søren Kierkegaard (fr) Suqel, André Malraux (fr) Suqel, Plotin (fr) Suqel, Friedrich Nietzsche, Franz Kafka (fr) Suqel, Jean Grenier (fr) Suqel, André Gide, Fyodor Dostoyevsky, Léon Chestov (fr) Suqel, Martin Heidegger (fr) Suqel, Karl Jaspers, Simone de Beauvoir (fr) Suqel d Jean-Paul Sartre (fr) Suqel
Membership Académie américaine des arts et des sciences (fr) Suqel
comité de lecture des éditions Gallimard (fr) Suqel
Amussu philosophie continentale (fr) Suqel
Military service
Yennuɣ deg Trad Tamaḍalant Tis Snat
Taflest
Asɣan ticcufert
IMDb nm0133411

Albert Camus s tfransist neɣ Albir Kamu s teqbaylit,d amaru aṛumi, ilul ass n 7 unbir 1913 di tama n Ɛennaba di tmurt n Lezzayer.Yemmut deg yiwen usehwu n tkrṛṛust ass n 4 yennayer 1960 di Yonne di fṛansa.

Albir kamu yella d amaru, d aneɣmas yerna d afelsaf azzayri-afransis, yettwassnen s yid-s yettwassnen deg umaḍal. Yewwi Arraz Nobel n Tsekla deg useggas n 1957. Tira-s d tidmi-s ssemlilent-d tussna n umdan d tuzzma tameqrant n twennaḍt anda yettidir, ladɣa tamiḍrant n uzulal.

Tudert-is

[ẓreg | ẓreg aɣbalu]

Kamu yekker-d di twacult taẓawaliyt, deg yiwet n lihana tameqrant. Baba-s yemmut deg umennuɣ amezwaru n umaḍal, ma d yemma-s ur teɣri ara. D aselmad-is Louis Germain i t-iɛawnen ad ikemmel almad-is imi iwala deg-s tafat. Tirmit n temẓi-s di Lezzayer, ger yiṭij d yilel, d wayen i d-yeǧǧan lǧerra meqqren deg yidlisen-is d wamek i yettwali tudert.

Idlisen-is Imeqranen

[ẓreg | ẓreg aɣbalu]

Gar yidlisen-is yettwassnen aṭas, nezmer ad d-nader:

  • Abeṛṛani (L'Étranger, 1942): Adlis-is amezwaru, anda i d-yesken anamek n wemdan yettidiren war ma yettamen s wacemma, yettwali amek tettudu ddunit d azulal.
  • Amyi n Sisif (Le Mythe de Sisyphe, 1942): D adlis n tfelsafit anda isefhem s telqayt tamiḍrant n wazulal.
  • Tterka (La Peste, 1947): D ungal i d-yettmeslayen ɣef tterka i d-yeɣlin ɣef temdint n Wehran, yerna yessexdem-itt d amedya ɣef umennuɣ n umdan mgal ayen ur yezmir ad t-ibeddel.
  • Aɣelluy (La Chute, 1956): D ungal awezzlan anda i d-yettmeslay ɣef lmut d tussna n wemdan.

Tafelsafit n Uzulal

[ẓreg | ẓreg aɣbalu]

Amḍiq alemmas di tidmi n Camus, d tamiḍrant n "wazulal". Ihi, d acu i d azulal i Camus?

  1. Amek i d-yettlali Wazulal: Azulal , i Camus, mačči d ayen yellan deg umdan weḥd-s neɣ deg umeɣraḍ weḥd-s. Meɛna, d amennuɣ d umsemmiḍ yellan ger lebɣi n wemdan ad yaf anamek i tudert-is, d tsusmi n umeɣraḍ ur d-as-d-nettara ara awal. D annect-a i d-ixelqen aɣemlil d weɣedlilef deg wul n wemdan.
  2. Tiririt i Wazulal: Imi tudert ur tesɛi ara anamek deg yiman-is, amek ara yexdem umdan? Camus yenna-d llan kraḍt n yiberdan:
    • Timenɣiwt: Anect-a d rrebrab. Ma tenɣiḍ iman-ik, dɣa teǧǧiḍ azulal ad k-yernu.
    • Asugen: D wid yettamnen s yillu neɣ s tesnakta iwakken adafen anamek uhlis i tudert. I Camus, anect-a d tirwela, d tukksa n tefrit n wemdan.
    • Tagrawla: D anect-a i d tifrat i Camus. Tagrawla, mačči s wamek i nettissin-itt di tsertit kan, meɛna d tagrawla n waziɣer. D asɛeddi n tefrit s wazulal , d uɣan n tudert yid-s, war ma nerwel neɣ nerra iman-nneɣ di tmacahut. Ameddan agrawli, d win iqebblen belli ulac anamek, maca yettidir s tlelli tameqrant, s taramsut meqqren.

Amyi n Sisif: Asaḍ Azulal

[ẓreg | ẓreg aɣbalu]

Amedya aneblal n umdan agrawli deg udem n wazulal, d Sisif. Sisif, iɛuqeb sɣur iṛebbiten ad yessalay yiwen wezṛu meqqren alamma d taqacuct n wedrar, meɛna akken kan ara yaweḍ, aẓru-nni ad yuɣal ad iɣli. D amahil ur nesɛi ara taggara.

D acu kan, lawan ideg Sisif yettaɣ s tefrit taɣtest n twennaḍt-is, ideg yettwali aẓru-nni iteddu d aɣelluy, din i yezmer i yiman-is. Yessnen lḥal-is, yerna iqebbel-it. Camus yeqqar-d: "Ilaq ad nwali Sisif d ameɣlal". Lferḥ-is yezga-d di tmuɣli-nni mgal ayen i t-iṛzan, di tagrawla-nni-ines taɣermaɣert mgal lbaṭel n twennaḍt.

Albir Kamu yeqqim d yiwen seg yimyura imeqranen n lqern wis 20. Tidmiwin-is ɣef tlelli, taɣdemt , d umennuɣ n umdan deg umeɣraḍ ur nesɛi anamek, mazal-itent d timiranin ar ass-a. Aẓar-is n Lezzayer d wamek i d-yemmeslay ɣef yiṭij, ilel , d tallunt n tmurt, d ayen i d-yefkan yiwet n taɣara tusligt i tira-s.

Ayen i yura

[ẓreg | ẓreg aɣbalu]
  1. "Fiche : Actualité (1946) source : www.revues-litteraires.com/". Archived from the original on 2015-10-01. Retrieved 2019-12-24.