Gaya

Si Wikipedia, tasanayt tilellit.
(Yettusmimeḍ seg Agellid Gaya)


Gaya d agellid aneggaru n tgelda n masilya uqbel ad tt-yesdukel mmi-s Mass-nsen yesзa 04 n warrac id-yebder umezruy ( wigi ur llin ara d arraw n taklitin n Gaya maca d arraw n tlelliyin ) d Mass-nsen Ulzasen Feryal d Masilba .

amezry[ẓreg | ẓreg aɣbalu]

Gaya d mmi-s n Zilalsan n Ilmas d baba-s n ugellid ameqqran Mass-nsen amezzwaru yiwen seg yigelliden meqqren deg umezruy n Tfriqt Ugafa i yxedmen akken ad teddukel Tageldit n Inumiden yemmut Gaya deg useggas n 207 uqbel n tlalit n sidna Ɛisa .

yexdem nnfaq d Qerṭaj yernu yerra tagelda n Lmazisul ar deffir imiren d sifaks i tt-igelden . yekcem tamdint n hibu Ɛennaba tura yerra-tt d Tamanaɣt . si rrbeḥ ɣer wayeḍ akka armi yeweḍ tamdint n Kulu (Skikda) armi d tisilisa n wass-a gar Lezzayer d Tunes .

mi yekfa nnfaq d qertaj yezgan d ccwal d Ruma . yexdem amwali n talwit yid-sen . yuzen-asen-d mmi-s d umekkasu-ines Mass-nsen ula d iqertajiyen uzenen-d mmi-s n uqerru-nsen ɣer teɣremt n Gaya . yedda cwiya d qertaj di nnfaq-ines mgal Rum.

yessegra-d ussan-is ineggura i umennuɣ d tgelda tamazisulit i yegled ugellid Sifaks umi tamurt-ines tezga-d si kulu armi d muluca di tmurt n Lmerruk n wass-a . yesebbel tudert-ines akken ad timɣur tgelda-ines armi dayen .

ɣef waya i yeddukel d Saderbaɛl ( agellid n Sbenyul n wass-a ) akken ad-as-id yezzi i sifaks si sin n yidisan . di taggara n tudert-ines ibeddel isem-ntgelda-ines si Masilya lmeɛna-s Mmi-s n yilel ar Numidya n usamar yessegra-d tagelda yelhan tban-d deg Masensen ardekal . deg useggas n 207 uqbel n tlalit n lmasiḥ yemmut Gaya yegled mmi-s Ulzasen syin d Kabusa ass mi id-ḍra tiyita n uwanek tefka deg-s Qerṭaj afus yegled Lakumzis maca masensen yerra-d azref-ines ikemmel asemlil n Tageldit n Inumiden