Tamurt n Iqbayliyen Tameqqṛant

Si Wikipedia, tasanayt tilellit.
Tizi Tamgud, ɛlay alamma d 1,278 m.

Tamurt n Iqbayliyen Tameqqṛant d akal i wumi qqaren iqbayliyen iqburen Tamawya taqbaylit (neɣ Tamawya). Awrir-is i d timeẓlit si Tamurt n Iqbayliyen Tamectuḥt, ar unẓul-agmuḍ, dɣa si Tamurt n Iqbayliyen Takewssart, ar umalu, dɣa tebuẓẓel, seg ugafa ar unẓul, seg taftist n ugrakal armi d tiqacuctin n Ǧerǧer. Kraḍ igrawen n idurar tčuren iẓir is :

  • deg ugafa, armi d ill, dɣa ar ugmuḍ, idurar ɛlayen iseklanen n Tmurt Iqbayliyen tagrakalt[1], i t-alin alamma d 1 278 m (tizi Tamgut), dɣa d Aqfadu i sebdeden tazzwara n Tamurt n Iqbayliyen Tamectuḥt ;
  • deg unẓul, tazrart tifegist n Ǧerǧer, deg ugafa-amalu tella nnig aɣiz n Tacentirt-Iwaḍiyen, ar unẓul n aɣiz n Assif Abbas-Summam, i t-alin alamma d 2 308 m (Tamgut Aɛlayen, isem-is amaynut d Lalla Xediǧa), yugar tiqacuctin nniḍen[2] ;
  • gar sin igrawen agi, sebdeden deg ugafa s usarigǧ n sebau, ar tama n Ǧerǧer deg unẓul-agmuḍ, gzeren s aṭas ibuḥcicen, idurar iqburen n Ugawa, win ugaren wiyeḍ s imezdaɣen, deg allal s 800 m n uwrir[3],[4]. Dinna i tella Tizi Uzzu (t-serseled di tallit n tahrest, semman as zik «taddart», ass-agi d tamdint tagejdit n Tamurt n Iqbayliyen Tameqqṛant) neɣ Larebɛa n At Yiraten, almmas amagam ugaren wiyeḍ nniḍen s uwrir deg tamnaṭ nni, ar tamudi 1 000 m n uwrir.


Akal n Tmurt n Iqbayliyen Tameqqṛant i ɣum ass-agi tanebdaḍt n Tizi Uzzu d uzgen n tin n Tubiret, t-ernad ilmmasen n Lexḍareyya, Qadireyya, Tubiret, Ḥizar, Beclul d Imceddalen dɣa, et tesebded s Aɣbalu d Ccerfa af tama n tanebdaḍt n Bgayet. Tinfalyin « Tamurt n Iqbayliyen Taɛlayant » neɣ « Tamurt n Iqbayliyen n Ǧerǧer » llant seqdacent aṭas am umegdu n « Tamurt n Iqbayliyen Tameqqṛant », tikwal daɣen i tama i llan deg unẓul n Sebau[5].


Tira d timselyutin[ẓreg | ẓreg aɣbalu]

  1. « Tamurt Iqbayliyen tagrakalt » (Kabylie maritime) d taɣzut tanefsart n Tmurt Leqbayel.
  2. Jean Ganiage, Hubert Jules Deschamps, Odette Guitard, Histoire du XXe siècle : l'Afrique, 1966, p.12, citation : « Les sommets les plus élevés sont portés par les chaînes intérieures, par l'imposante sierra du Djurdjura surtout, qui culmine à 2.308 m au Lalla Khadidja. »
  3. Ibid., p.475-477 (dont carte).
  4. J. Flandrin dans A. Belin, Guide de la montagne algérienne : Djurdjura, Club alpin français, Alger, 1947.
  5. Voyage d'Idir et Djya en Kabylie (2005)- auteur: Dujardin, 2005