Emmanuel Kant
[1]Emmanuel Kant d afelsuf almani (illul-d deg 22 yebrir 1724 di Königsberg - immat deg 12 furar 1804 di Königsberg, Prusen agiuḍan). Yettwasnen am tmeddurt talemmast n tfelsuft tatrart.
Tudert-is:
[ẓreg | ẓreg aɣbalu]Immanuel Kant ilul yerna yemmut di temdint n Königsberg di tmurt n Prusse (d Kaliningrad di tmurt n Rrusya tura). Tudert-is yakk i tt-yesɛedda din, yerna urǧin yeffiɣ i temnaḍt-is. Yettwassen s tudert-is iṣeḥḥan yerna yeččuṛen d annaḍ; yal ass, medden zemren ad walin melmi ara d-iffeɣ neɣ melmi ara d-yuɣal s axxam-is, acku yella yettawi yiwet n tikkelt yal ass ur ittbeddil ara.
Kant yella d aselmad di tesdawit n Königsberg, yesselmad aṭas n tɣawsiwin am tesnallunt, tasengama, yakk d tfelsafit. Isem-is yuɣal meqqer mliḥ s yidlisen-is imeqqranen, gar-asen:
- Azɣan n Teɣẓint Tazedgant.
- Azɣan n Teɣẓint Tasemrest.
- Azɣan n Tezmert n Uzraf.
Tiẓri tafelsafit:
[ẓreg | ẓreg aɣbalu]Tafelsafit n Kant d tin yebnan ɣef anagraw iǧehden, yerna tbeddel udem i tfelsafit n lweqt-nni d tin i d-yernan deffir-s. Aɣawas-is ameqqran yella d asnirem n tilisa n wallaɣ n umdan. Acu i nezmer ad nessen s tidet? Amek i glaq ad idir umdan? D acu i nezmer ad nessirem?
Tussna d Tilawt
[ẓreg | ẓreg aɣbalu]Send n Kant, llan sin yiberdan imeqqranen di tfelsafit ɣef tussna:
- Imeɣẓanen: Qqaren-d belli tussna n ṣṣeḥ tettafrar-d seg wallaɣ kan, am Descartes.
- Iremtiyen : Qqaren-d belli yal tussna i nesɛa tekka-d seg tirmit n iḥulfan-nneɣ, am timeẓriwt.
Kant yusa-d ad yessemlil gar snat n tidmiwin agi. Yenna-d belli tussna tusa-d s snat tɣawsiwin:
- Tirmit: D ayen i ɣ-d-yettasen seg iḥulfan-nneɣ (ayen nwala, ayen nsel, atg.).
- Tamiḍranin n wallaɣ: Allaɣ -nneɣ mačči d tagida tilemt i deg nettsekles ayen i ɣ-d-yusan. Maca, llan deg-s yidlisen iɣerfanen (des structures innées) am tallunt d wakud, i yesseqdac i wakken ad yefhem ddunit.
S wakka, Kant ibeṭṭa gar sin wudmawen n tmagit:
- Tumant: D ddunit akken i ɣ-d-tettban i nekni s iḥulfant-nneɣ d wallaɣ-nneɣ. D tagi kan i nezmer ad nessen.
- Tanga s yiman-is: D ddunit akken tella di ṣṣeḥ, nnig n tirmit -nneɣ. Tagi ur nezmir ara a tt-nessen.
Timlilɣi d Waɣan
[ẓreg | ẓreg aɣbalu]Di teḥḥerci n tmellilɣa, Kant ur yettwali ara ɣer "inalkamen" n tigawt i wakken ad yini ma telha neɣ xaṭi. I wumi iwala, d "lmeqsud" neɣ "lebɣi" n win ixedmen tigawt-nni. I usuyes agi, yebna-d yiwen amenzay isem-is "Annaḍ Amagdez".
Annaḍ agi yesɛa aṭas n talɣiwin, maca snat deg-sent d tigejdanin:
- Talɣa n Walugen Ameɣradan: "Xdem kan s talɣa n tigawt i tebɣiḍ ad tuɣal d alugen ameɣradan i yemdanen merra." S wawalen nniḍen, qbel ad txedmeḍ kra, steqsi iman-ik: "Lemmer yal amdan ad yexdem am nekk, ddunit tezmer ad teddu?"
- Talɣa n Talsawt: "Wal ddunit d umdan, ama d kečč ama d wayeḍ, daymen am "tagara" mačči kan am ufecku ." Anamek-is, ur ilaq ara a nesseqdac imdanen i wakken ad naweḍ ɣer yiswiyen-nneɣ udmawanen.
Ihi, i Kant, tigawt telha ma yella texdmeḍ-tt ɣef ddemma n waɣan s yiman-is, mačči ɣef ddemma n tadfi neɣ n lexsara.
Tasertit d Taɣdemt
[ẓreg | ẓreg aɣbalu]Kant yella d anazur n tidmi n talluyt (les Lumières). Yumen s tezmert n umdan ad isseqdec tameẓla-s i wakken ad yefhem ddunit yerna ad ibnu tudert yelhan. Awal-is yettwassnen "Sapere aude!" anamek-is: "Err-d lhemm, sselmed iman-ik!"
Di tsertit, yella yettwali belli adabu yelhan d win ibedden ɣef tlelli n yemdanen, tamsawit zdat n walugen, d tezmert n yal amdan ad yefk rray-is. Deg udlis-is "Asenfar n talwit amaɣlal", yefka-d aɣawas amek i zemrent tmura ad idirent di talwit war imenɣi.
Asemdu: Kant yegla-d s ubeddel ameqqran i tfelsuft tatrart. Tiktiwin-is ɣef tmussni, azalen d tlelli n umdan mazal sɛant azal armi d ass-a. Yettwassen s useqdec n tmusni tarayt d userwes deg tezrawin-is. Ifelsafen n zdat-is ur zmiren ara ad ɛeddin nnig n wayen i d-yenna Kant mebla ma bnan ɣef tiktiwin-is neɣ mgalan yid-s.[2]
Axemmem n Kant ɣef wayen i d-yekkan seg termit:
[ẓreg | ẓreg aɣbalu]Deg tazwara, ilaq ad nẓer belli Kant yefka azal meqqren i wayen i d-yekkan seg termit deg tmussni n umdan. Yenna-d belli yal tamussni tebda s termit, maca ur tḥebbes ara din. Ɣur-s, tamussni tebda-d mi ara ad yemmager umdan tamawt tanaddalt s useqdec n yiḥulfan-is.
Deg tegnit-a, yefka-d Kant amedya yessefhamen: mi ara nwali aɣrum yeḥman, ad nḥulfu s teẓɣelt-is s ufus-nneɣ (d termit), sakin allaɣ-nneɣ ad yaf assaɣ ger teẓɣelt d wayen i tt-id-yessekren. Dagi i d-yettak Kant azal i wamek i tettili termit d allal agejdan deg tmussni.
Deg wayen yerzan talɣa n tmussni i d-yekkan seg termit, Kant yessegza-d belli tella gar sin n yiḥricen:
- Aḥric n useḥsas (tettili-d s useqdec n yiḥulfan)
- Aḥric n ussefhem (yettili-d s useqdec n wallaɣ)
Deg tseddart-a, ad d-nessegzi tiẓri n Kant ɣef wassaɣen yellan ger termit d tmussni: yenna-d belli tamussni ur d-tettili ara kan s termit, ur d-tettili ara daɣen s wallaɣ kan. Ilaq ad msefhament akken ad d-ffɣent s tmussni timeɣradant.
Ayen i d-yefka Kant deg wayen yerzan tamussni i d-yekkan seg termit yessaweḍ ad ibeddel amek i nettwali talɣiwin n tmussni. Yessers llsas i waṭas n yiḍrisen d tezrawin i d-yusan seld-s, ladɣa deg wayen yerzan tussniwin n ugama d tfelsuft.
Deg taggara, ad d-nini belli tiẓri n Kant ɣef termit, ɣas akka teẓdi, maca tella d tamatut. Tessufeɣ-d azal n termit deg tmussni n umdan, tessegza-d amek i tettekki deg usnulfu n tmussni, daɣen teskan-d assaɣen yellan ger yiḥulfan d wallaɣ deg tmussni.
Tiẓri-a mazal-itt tettwasexdam deg tezrawin timiḍranin n tfelsuft d tussniwin n wallaɣ, ladɣa deg wayen yerzan tamussni n umdan d wamek i d-tettili. D tiẓri i d-yeqqimen d llsas i waṭas n tezrawin timaynutin deg unnar-a.
tiẓri n Kant ɣef wayen yellan deg wallaɣ s timmad-is:
[ẓreg | ẓreg aɣbalu]Deg wayen yerzan aḥric wis sin n tiẓri n Kant ɣef tmussni, yemmeslay-d ɣef wayen i nessaweḍ ad t-nissin s useqdec n wallaɣ kan, war ma neḥwaǧ i termit. Aya d asentel agejdan n tezrawt-is "Azɣan n teɣẓint tazedgant"(Critique de la raison pure) ideg yefka-d tasleḍt tameqqrant i tezmert n wallaɣ ad yissin tidet.
Anamek n "wayen yellan deg wallaɣ s timmad-is": Kant yessegza-d belli llan kra n yiḥricen deg tmussni-nneɣ ur d-kkanen ara seg termit. Aya yeskan-d belli allaɣ yesɛa tazmert ad yaf tidet s timmad-is. Amedya ɣef waya: tussna n tusnakt, anda nezmer ad naf tidet war ma nesteqsa ayen i d-yezgan ɣef termit.
Talɣiwin n tmussni tanalmasit: Deg wayen yerzan allal n wallaɣ, Kant yessegza-d belli llan sin n yiḥricen:
- Azaraf analmasi (jugements analytiques): d ayen i nezmer ad t-naf s useqdec n wallaɣ kan, am usefru "yal tamellalt d tamellalt".
- Azaraf imezzwura (jugements a priori): d ayen i nezmer ad t-nissin uqbel termit, am yilugan n tusnakt.
Azal n tmussni tanalmasit: Kant yefka azal ameqqran i tmussni timsislit acku teskanayd tazmert n wallaɣ ad yissin tidet s timmad-is. Yessefhem-d belli tamussni-ya tettak-aɣ-d tamusni yettwasnen s wudem amenṣuf, ur tettbeddil ara ɣas mbeddalen wakuden d yimukan.
Tudert n tmussni tanalmasit: Deg tseddart-a, Kant yessegza-d amek i tetteddu tmussni tanalmasit deg wallaɣ n umdan:
- Tebda-d s yisteqsiyen imenza
- Tettabaɛ ilugan n tmusni
- Tettwabna s wallalen n wallaɣ
- Tettwassegza s timmad-is
- Ur teḥwaǧ ara i termit akken ad tettwassen
Taggara:
[ẓreg | ẓreg aɣbalu]S yiraten agi merra, Immanuel Kant yegla-d s "tagrawla" di tfelsafit. Yerra amdan di tlemmast n tussna d tmellilɣa. Mačči d ddunit i d-yettaken isefka i wallaɣ-nneɣ, maca d allaɣ -nneɣ i yettakken annaḍ d talɣa i ddunit i neẓer. Tafelsafit-is tameẓdut d yennegman mazal-itt tesɛa tazrirt meqqren ar ass-a.
Tiẓri n Kant ɣef tmussni tanalmasit tbeddel amek i nettwali tazmert n wallaɣ ad yissin tidet. Tessers llsas i tfelsuft tamaynut, tesskan-d belli tamussni ur d-tekki ara kan seg termit, maca tezmer ad d-tekk seg wallaɣ s timmad-is. Tiẓri-a mazal tettwasexdam deg tezrawin n tfelsuft armi d ass-a, ladɣa deg wayen yerzan tamussni d tezmert n wallaɣ ad yissin tidet.https://ia601704.us.archive.org/23/items/encyclopedia-of-philosophy_202010/Volume%205.pdf