Aller au contenu

Aɣsi

Si Wikipedia, tasanayt tilellit.
Aɣsi
Addad n taggaẓt

Talmest ur tettwaggez  (IUCN 3.1)
Tasensartut
AsmilMammalia
TafesnaCarnivora
TawacultCanidae
TaɣreftCanini (fr) Canini
TawsitCanis (fr) Canis
talmest Canis lupus
Linnaeus, 1758
Taẓuni tarakalt
Isali amatan
Tadist 62 ass
Aɣbalu agejdan n wučči Awtil, Lièvre d'Europe (fr) Suqel, Amezzirez, bison (fr) Suqel, charogne (fr) Suqel, Tizerzert, Izerzer, Bœuf musqué (fr) Suqel, Ilef, Ovis orientalis (fr) Suqel, Rupicapra (fr) Suqel, ibex (fr) Suqel, lemming (fr) Suqel, Arvicolinae (fr) Suqel, Castoridae (fr) Suqel, mouton (fr) Suqel, Tafunast, aydi, amcic, baie (fr) Suqel, adeffu, poire (fr) Suqel, tiẓurin, herbe (fr) Suqel, saumon (fr) Suqel, Odocoileus hemionus (fr) Suqel, chevreuil (fr) Suqel, Akʷrekʷdan, Arraɣ, ragondin (fr) Suqel, Nyctereutes procyonoides (fr) Suqel, afrux, Aslem, mouflon corse (fr) Suqel, wapiti (fr) Suqel d gaspillage alimentaire (fr) Suqel
Acala n wul 90 beats per minute (en) Suqel  200 beats per minute (en) Suqel
Afud n wazuk n weɣẓaẓ 136

Aɣsi neɣ Uccen azunɣid (isem ussnan': Canis lupus) d agman ameqran yakk deg twacult n taydiyyin. Uccen azunɣid d talmest yeṭṭafaren tawsit n wuccen. Timesɣaz mmalen-t-d d akken iɣas (asget n weɣsi) ddren deg tegnit seg 300,000 n iseggasen aya. Dɣa aɣsi yezdi deg yiwen n uẓar yakk d waydi, ɣas akken ttwafken-d kra n yisteqsiyen ɣef tesfelsant n tegrayt-a tussnant, maca azal ameqran n inzaten (ttbut) yellan, ssentamen-d tiẓri ayi. imusnawen n tesnudert ukzen-d aṭas n tdefrin, maca amḍan-nsent n tidet d win imazal fellas tiɣriwin.

Ideggan n tudert

[ẓreg | ẓreg aɣbalu]

Zik nni, iɣas llan ttidiren deg tjumma tamaggagt (wssiɛen), seg Uṛasya d Marikan n Ugafa yakk d usamar alemmas, ma d tura, ur mazal ara ttidiren anagar deg kra n ideggan kan s usrag (s ssebba) n wegmar ilmend n weglim-is, akken i d-igla ugzam d truẓi n tẓegwa s usemres (aseḍyeq) n yideggan deg Wanda yettidir. Ɣas akken llan-d yakk isefk-a ayi yessedrusen (yessenqasen) deg umḍan n iɣas, maca talmest-a tettusismel d talmest ur nettwaggez s unect n (ɛla ḥsab) n Tiddukla tagreɣlant i taggaẓt n tgama.

S umata, iɣas ttidiren deg tegrawin yettusemman aclag, maca llant kra n tikwal deg wanda id yettili yiwen n weɣsi yettidir iman-is, aladɣa mi ara ad yili d awessar, yezzarab-it uwtem amenẓad (lqayed). Igmanen n yal aclag rennun neɣ ttenqasen s wezray n wakud, s unect n imezzarwen igamanen am tilin n wučči d waṭṭanen ... atg. S umata, deg yal aclag ttilin seg sin ɣer 20 n iɣas, ma deg tulmisin, ttilin deg 8, ma d aclag meqqren yakk yewweḍ ɣer 36 n igmanen deg Alaska aseggasn 1967.

Aɣsi d talmest yeṭṭafaren tawsit n waydi dgi llant gar 7 ar 10 n telmas n taydiyyin, Dɣa Aɣsi d yiwen n aɣersiw yettwasemman waɣsi, ma d tilmas n iden gan-t d: aɣsi azeggaɣ (Canis rufus), Aɣsi Ahendi (Canis indica), Aɣsi n Himalaya (Canis himalayensis), Aɣsi agmudan (Canis lycaon) d waɣes (Canis simensis) ɣas akken azernen ur yefri ara ɣef ma yella kra deg tdu-lmasin-a yessefk ad ttwikksent seg usismel n iɣes neɣ ad qqimen-t

Tiẓra titrarin qqaren-t-d d akken aɣsi iban-d deg tazwara yakk deg Urasya deg tazwara n tallit tatrart yudsen acku iban-d seg yiwet n tezrawt (teɣṛi) tazernant n uzeffar aɣisan (Nucleic acid) d akken aẓaṛ n iɣas n Asya yettuɣal ar 800,000 iseggasen yezrin, s unemgal n yiɣas n Uruppa d Marikan n ugafa anda aẓaṛ-nsen yettuɣal ar 150,000 n iseggasen kan am tidak n usamar alemmas anect-a yella-d seld n mi id ssknen-t timesɣaz deg Uruppa ttuɣalen-t i wazal n 500,000 n iseggasen arwas (amcabi) meqqren d tdu-lemsin n Asya

Tidu-lmasin

[ẓreg | ẓreg aɣbalu]

Assaɣ d yiṭan

[ẓreg | ẓreg aɣbalu]

Addad amiran d uzrin

[ẓreg | ẓreg aɣbalu]

Aɣsi deg yidles alsan

[ẓreg | ẓreg aɣbalu]

Ẓeṛ daɣen

[ẓreg | ẓreg aɣbalu]