Ibn Sina

Si Wikipedia, tasanayt tilellit.
Ibn Sina
vizir (fr) Suqel

Tameddurt
Isem-is ummid أبو علي الحسين بن عبد الله بن الحسن بن علي بن سينا
Talalit Afshana (fr) Suqel, 980
Taɣlent empire samanide (fr) Suqel
Ziyarides (fr) Suqel
Bouyides (fr) Suqel
Axxam-is Ray (fr) Suqel
Buxara
Ourguentch (fr) Suqel
Gorgan (fr) Suqel
Hamadan (fr) Suqel
Tutlayt tayemmat Tafursit
Lmut Hamadan (fr) Suqel, 18 Yunyu 1037
Ideg n uẓekka mausolée Avicenne (fr) Suqel
Tiɣri
Tutlayin Taɛrabt
Tafursit
Iselmaden Abu Sahl 'Isa ibn Yahya al-Masihi (fr) Suqel
Inelmaden
Amahil
Amahil afelsuf, amedyaz, Amesnallun, ṭṭbib, théoricien ou théoricienne de la musique (fr) Suqel, Amsengam, amusnak, amsekrar, éthicien ou éthicienne (fr) Suqel, faqîh (fr) Suqel d amaru
Important works Canon de la médecine (fr) Suqel
Livre de la guérison (fr) Suqel
Al-isharat wa al-tanbihat (en) Suqel
Influenced by Al-Biruni (fr) Suqel, Plotin (fr) Suqel, Muḥemmed, Claude Galien (fr) Suqel, Aristot, Hippocrate (fr) Suqel, Avenzoar (fr) Suqel, Wassil Ibn Ata (fr) Suqel, Abu Zayd al-Balḫī (fr) Suqel, Al-Kindi (fr) Suqel, Rhazès (fr) Suqel d Al-Fârâbî (fr) Suqel
Taflest
Asɣan Tineslemt

Ibn Sina (s taɛrabt : أبو عَلْي الحُسَيْنَ بن عَبد الله بن سِينَا), illul deg 980 ɣer yiri n Buxara d yemmut deg 1037 deg Hamdan (deg Iṛan n tura), d amejjay (ṭṭbib) ed afelsaf[1] ineslem, yettwassen s yimuhal-is deg yeḥricen n tafelsaft d tasnujjya, yura Adlis n ḥellu (s taɛrabt : كتاب الشفاء) d tasanayt tameqqrant tussnant ed tafelsafit. yura daɣen Lqanun n tasnujjya (s taɛrabt : القانون في الطب) d yiwen seg yidlisen i yettwassnen mliḥ n umezruy n tasnujjya[2].

Tizmilin[ẓreg | ẓreg aɣbalu]

  1. azday s tafransist Avicenne, deg larousse.fr.
  2. (en) Avicenna, deg britannica.com.