Aller au contenu

Aristot

Si Wikipedia, tasanayt tilellit.
Aristot
Tameddurt
Talalit Stagire (fr) Suqel, 384 BCE
Axxam-is Atena
Atena
Assos (fr) Suqel
Tagrawn n uzdar Grecs (fr) Suqel
Lmut Chalcis (fr) Suqel, 322 BCE
Ideg n uẓekka Stagire (fr) Suqel
Tamentilt n tmekkest isragen igamanen
anɣiman (entéropathie (fr) Suqel)
Tawacult
Baba-s Nicomaque
Tissulya akked Pythias (fr) Suqel
Abusin Herpyllis (fr) Suqel
Arraw-is
Atmaten-is d yissetma-s Arimneste (fr) Suqel d Arimnestos (fr) Suqel
Tiɣri
Alma mater Académie de Platon (fr) Suqel
Tutlayin grec ancien (fr) Suqel
Iselmaden Platon
Inelmaden
Amahil
Amahil afelsuf, Asnudran, cosmologiste (fr) Suqel, logicien ou logicienne (fr) Suqel, zoologiste (fr) Suqel, critique littéraire (fr) Suqel, amusnak, éthicien ou éthicienne (fr) Suqel, épistémologue (fr) Suqel, philosophe politique (fr) Suqel, Agtusnan, philosophe du langage (fr) Suqel, amaru, Amesnallun, géographe (fr) Suqel, aselmad, tuteur ou tutrice (fr) Suqel, ontologiste (fr) Suqel, Amsengam, théologien ou théologienne (fr) Suqel d psychologue (fr) Suqel
Important works Politique (fr) Suqel
Éthique à Nicomaque (fr) Suqel
Métaphysique (fr) Suqel
Physique (fr) Suqel
Organon (fr) Suqel
Poétique (fr) Suqel
Constitution d'Athènes (fr) Suqel
eudémonia (fr) Suqel
Météorologiques (fr) Suqel
Influenced by Platon, Suqraṭ, Héraclite (fr) Suqel, Parménide (fr) Suqel, Zénon d'Élée (fr) Suqel, Démocrite (fr) Suqel, Anaximandre (fr) Suqel, Épicure (fr) Suqel, Hippocrate (fr) Suqel d Empédocle (fr) Suqel
Amussu École péripatéticienne (fr) Suqel
IMDb nm12436700

[1]Aristot (s tegrigit Ἀριστοτέλης, 384-322 Qε) yella d afelsaf agrigi. Ilul-d di taddart t n Stagire di tmurt n Tmaqdunit (Masedwan). Yezdeɣ deg Atena, yella d anelmad n Platon di tkadimit.

Aristote (384-322 sent Talalit) d yiwen seg ifelyasufen imeqqranen n tmurt n Legrig. Yella d anelmad n Platon, maca yesbedd tafelsuft-is i yemgaraden aṭas ɣef tin n uselway-is. Yura aṭas n yedlisen yerzan tafelsuft, tasertit, tussna, d waṭas n yiḥricen nniḍen n tmusni.

Tameddurt-is:

[ẓreg | ẓreg aɣbalu]

Aristote ilul-d deg temdint n Stagire, deg ugafa n tmurt n Legrig. Baba-s, Nicomachus, yella d aṭbib n ugellid n Macédoine. Mi yemmut baba-s, yekcem ɣer tkadimit n Platon deg Athènes asmi yesɛa 17 n yiseggasen, anda yeqqim 20 n yiseggasen d anelmad, syin d aselmad.

Syin, yeffeɣ seg tkadimit n Platon, yeṭṭef abrid-is ɣer tmurt n Assos d Lesbos, anda yexdem tazrawt ɣef tudert n yilel d yiɣersiwen. Deg useggas 343 sent talalit, yuɣal d aselmad n Alexandre le Grand, mmi-s n ugellid Philippe n Macédoine. Syin, yuɣal ɣer Athènes anda yeslul takadimit-is, Tasnawt.

Tiktiwin tigejdanin n tfelsuft-is:

[ẓreg | ẓreg aɣbalu]

Tametafizikt:

[ẓreg | ẓreg aɣbalu]

Tametafizikt deg tfelsuft n Aristote tesɛa amḍiq d ameqqran. Tebna ɣef tmental tussnant d wayen yeɛnan tidet deg yal taɣawsa. Deg uḍris-a, ad d-nemmeslay ɣef tmental n temetafizikt-is d wazal-is deg tfelsuft d tussna.[2]

Anamek n temetafizikt ɣer Aristote:

[ẓreg | ẓreg aɣbalu]

Tametafiziktt, neɣ "métaphysique" s tefransist, d tussna n wayen yellan deffir n tɣawsiwin. Ɣer Aristote, d tussna n tmentilin timezwura n yal taɣawsa. Yenna-d belli tametafiziktt d nettat i d tussna tamezwarut, acku tettnadi ɣef tmentilin timezwura n wayen yellan.

Iḥricen igejdanen n temetafizikt-is:

[ẓreg | ẓreg aɣbalu]
a) Asentel:
[ẓreg | ẓreg aɣbalu]

Aristote yeqqar belli yal taɣawsa tesɛa asentel-is. Asentel d ayen i tt-yeǧǧan ad tili d nettat, mačči d taɣawsa nniḍen. Amedya: asentel n wemdan d tin i t-yeǧǧan ad yili d amdan, mačči d aɣersiw nniḍen.

b) Taɣara:
[ẓreg | ẓreg aɣbalu]

D ayen i d-yemmalen amek tettili tɣawsa. Taɣara tezmer ad tbeddel, maca asentel yettɣima. Amedya: ini n wemdan d taɣara, yezmer ad ibeddel, maca yettɣima d amdan.

Tamentilt tussnant deg temetafizikt-is:

[ẓreg | ẓreg aɣbalu]

Aristote yefka azal ameqqran i tmentilt tussnant deg temetafizikt-is. Yeqqar belli yal taɣawsa tesɛa tamentilt-is, ulac ayen i d-yettilin kan akka. Yebḍa tamentilt ɣef kuẓ n yiḥricen:

  • Tamentilt tagejdant (cause matérielle)
  • Tamentilt n talɣa (cause formelle)
  • Tamentilt n umeskar (cause efficiente)
  • Tamentilt taneggarut (cause finale)

Assaɣ ger temetafizikt d tussna:

[ẓreg | ẓreg aɣbalu]

Deg temetafizikt-is, Aristote yenna-d belli tametafizikt d tussna myuɣalent. Tametafizikt tettnadi ɣef tmentilin timezwura, ma d tussna tettnadi ɣef wayen i d-yettilin seg tmentilin-agi. Aya yemmal-d azal n temetafizikt i tussna.

Azal n temetafizikt-is ɣer wass-a:

[ẓreg | ẓreg aɣbalu]

Tametafizikt n Aristote tesɛa azal ameqqran ɣer wass-a deg:

  • Tussna: tamentilt tussnant mazal tettwaseqdac
  • Tafelsuft: tiktiwin-is ɣef usentel d tɣara mazal ttwarunt
  • Tasnilsit: tiktiwin-is ɣef wassaɣ ger wawal d tɣawsa
  • Tasertit: tiktiwin-is ɣef tmetti d tsertit

Taggrayt:

Tametafizikt n Aristote d tin i d-yeǧǧan aṭas deg umezruy n tfelsuft d tussna. Tebna ɣef:

  • Tamentilt tussnant
  • Asentel d tɣara
  • Assaɣ ger temetafizikt d tussna
  • Azal-is i ufham n tidet

Timsirin i nezmer ad d-nawi seg temetafizikt-is mazal sɛant azal-nsent ɣer wass-a, ladɣa deg wayen yeɛnan tarrayt n ufham n tɣawsiwin d tmentilin-nsent.

Tameẓla deg tfelsuft n aristote:

[ẓreg | ẓreg aɣbalu]

tameẓla deg tfelsuft n Aristote d yiwet seg tɣawsiwin tigejdanin i d-yeǧǧa i tfelsuft d tussna. Yesnulfa-d tarrayt tamaynut n urrif, s useqdec n wayen iwumi isemma "syllogisme". Deg uḍris-a, ad d-nessegzi amek yebna Aristote tameẓla-s d wazal-is i tfelsuft d tussna.[3]

Anamek n tameẓla ɣer Aristote:

[ẓreg | ẓreg aɣbalu]

Tameẓla d tarrayt n urrif i d-yemmalen amek ara nexdem akken ad nefhem tidet. Ɣer Aristote, tameẓla mačči kan d tarrayt n uxemmem, maca d allal i useqdec deg yal taɣawsa, ama deg tfelsuft, tussna, neɣ deg tudert n yal ass.

Iḥricen igejdanen n tameẓla-s:

[ẓreg | ẓreg aɣbalu]
a) Ilugan n urrif:
[ẓreg | ẓreg aɣbalu]

Aristote yefka-d ilugan n urrif yeṣfan:

  • Alugen n timmezla: taɣawsa ur tezmir ara ad tili d tidet d lekdeb deg yiwen n wakud
  • Alugen n tmentilt tamesbaḍnit: yal taɣawsa tesɛa tamentilt-is
  • Alugen wis kraḍ yensan: taɣawsa ilaq ad tili neɣ ur tettili ara
b) Syllogisme:
[ẓreg | ẓreg aɣbalu]

Yesnulfa-d tarrayt n syllogisme i d-yeqqaren:

  • Ma yella A d tidet
  • Ma yella B d tidet
  • Ihi C daɣen d tidet

Tarrayt n useqdec n tameẓla:

[ẓreg | ẓreg aɣbalu]

Aristote yesskan-d amek ara tettwaseqdec n tameẓla deg:

  • Tussna: i wakken ad nefhem tɣawsiwin
  • Tafelsuft: i wakken ad naweḍ ɣer tidet
  • Tasertit: i wakken ad nefhem timetti
  • Tudert n yal ass: i wakken ad nexdem ayen iwatan

Assaɣ ger tussnakt d tussniwin nniḍen:

[ẓreg | ẓreg aɣbalu]

Tameẓla tesɛa assaɣ d:

  • Tasnazikt: tettak-as tarrayt n urrif
  • Tasertit: tettak-as tarrayt n ufham
  • Timlilɣi: tettak-as tarrayt n uxemmem
  • Tussna: tettak-as tarrayt n unadi

Azal n tussnakt-is ɣer wass-a:

[ẓreg | ẓreg aɣbalu]

Tameẓla n Aristote tesɛa azal ameqqran ɣer wass-a deg:

  • Tasenselkimt (informatique): aseqdec n tmeẓla deg yiselkimen
  • Tutlayt tatrart: aselmed n tmeẓla deg tutlayt
  • Tussna: aseqdec n tmeẓla deg unadi
  • Tafelsuft: aseqdec n tmeẓla deg uxemmem

Timlilɣi deg tfelsuft n aristote:

[ẓreg | ẓreg aɣbalu]

Timlilɣi(éthique) deg tfelsuft n Aristote d aḥric agejdan i yerzan tudert n umdan d yizerfan-is. Deg udlis-is "Ethique à Nicomaque", Aristote yefka-d tamuɣli tamagnut ɣef wayen yeɛnan timlilɣi, tudert igerrzen, d tumert n umdan. Deg uḍris-a, ad d-nessegzi tiktiwin tigejdanin n Aristote ɣef timlilɣi d wazal-is i tudert n umdan.

Anamek n timlilɣi ɣer Aristote:

[ẓreg | ẓreg aɣbalu]

Timlilɣi ɣer Aristote d tussna n tudert igerrzen. Yeqqar belli tuddsa n umdan d tin n tumert, maca tumert-agi ur d-tettili ara kan akka, ilaq ad d-tas s useqdec n tmusni. Yefka-d sin n yiswiren n tumert:

  • Tumert n tfekka: d tin i d-yettilin seg wayen i as-yehwan i umdan
  • Tumert n urrif: d tin i d-yettilin seg useqdec n uqerru d tmusni

Tiktiwin tigejdanin n tumlilɣi-s:

[ẓreg | ẓreg aɣbalu]

a) "Talemmast kan": Yeqqar belli tudert igerrzen d tin yellan deg "Talemmast kan", mačči deg rrif neɣ deg uẓerẓer. Amedya:

  • Tabɣest (courage) d "Talemmast kan" ger tuggdi d aɛraḍ
  • Tirrugza d "Talemmast kan" ger leḥya d zzux
  • Tilelli d "Talemmast kan" ger tkellex d tidet

b) Tumert d tmusni: Ɣer Aristote:

  • Tumert ur tettili ara s wayen i as-yehwan i umdan
  • Tumert tettili-d s tmusni d rrif
  • Tumert tettili-d s useqdec n "Talemmast kan"
  • Tumert tettili-d s wassaɣ d wiyaḍ
  1. "Organon" n Aristote
  2. "Introduction à la logique" sɣur William Kneale
  3. "La logique d'Aristote" sɣur Jan Łukasiewicz