Aller au contenu

Blaise Pascal

Si Wikipedia, tasanayt tilellit.
Blaise Pascal
Tameddurt
Talalit maison natale de Blaise Pascal (fr) Suqel d Clairmont, 19 Yunyu 1623
Taɣlent royaume de France (fr) Suqel
Axxam-is Clermont-Ferrand
Paris
Rouen
Paris
Tutlayt tayemmat Tafransist
Lmut Paris, 19 Ɣuct 1662
Ideg n uẓekka église Saint-Étienne-du-Mont (fr) Suqel
Tamentilt n tmekkest isragen igamanen
Tawacult
Baba-s Étienne Pascal
Yemma-s Antoinette Begon
Atmaten-is d yissetma-s Jacqueline Pascal (fr) Suqel d Gilberte Périer (fr) Suqel
Tawacult
Tiɣri
Thesis director Marin Mersenne (fr) Suqel
Tutlayin Talatint
Tafransist
Amahil
Amahil amusnak, afelsuf, théologien ou théologienne (fr) Suqel, amsengam, amaru, moraliste (fr) Suqel d statisticien ou statisticienne (fr) Suqel
Important works Pensées (fr) Suqel
Les Provinciales (fr) Suqel
traité des sinus du quart de cercle (fr) Suqel
Récit de la grande expérience de l'équilibre des liqueurs 1648 (fr) Suqel
Écrits sur la grâce (fr) Suqel
Traité du triangle arithmétique (fr) Suqel
Expériences nouvelles touchant le vide (fr) Suqel
pyramide de Pascal (fr) Suqel
pari de Pascal (fr) Suqel
triangle of Pascal (en) Suqel
principe de Pascal (fr) Suqel
règle de Pascal (fr) Suqel
théorème de Pascal (fr) Suqel
pascaline (fr) Suqel
Influenced by Saint Augustin, Michel de Montaigne (fr) Suqel, René Descartes, Cornelius Jansen (fr) Suqel d Épictète (fr) Suqel
Membership Académie Le Pailleur (fr) Suqel
Surnames Louis de Montalte, Amos Dettonville d Salomon de Tultie
Taflest
Asɣan jansénisme (fr) Suqel
Takatulikt

Blaise Pascal (neɣ s teqbaylit: Bliz Paskal) ilul deg 19 yunyu 1623 deg Clairmont (Clermont-Ferrand n wass-a) deg Fransa, immut deg 19 ɣuct 1662 deg Paris. Yella d afelsuf, amsnulfu, d amaru afṛensis.

Blaise pascal( neɣ nezmer a t-naru s teqbaylit s "Bliz Paskal") d yiwen seg yimusnaken, yifelsafen d yimasnakucen imeqranen i d-tefka franṣa i umaḍal deg tasut n 17, Yella d amdan i yessnen ad yesdukkel gar tusnakt, tasengama(tafizikt), tafelsafit d tesnakuct deg yiwen n wallaɣ ifazen.

Isem-is yeqqim yettwaru s yisekkilen n wureɣ deg umezruy n tussna d tfelsafit n umaḍal.

Tudert-is

[ẓreg | ẓreg aɣbalu]

Ilul Bliz Paskal ass n 19 yunyu 1623 di Clermont-Ferrand, tamdint yellan di Fransa. Bab-as, Étienne Pascal, yella d anezzarfu yerna d amusnak iḥemmlen tusnakt mliḥ. Yemma-s, Antoinette Bégon, temmut mi yella Paskal meẓẓi, ur yewwiḍ ara kraḍ n yiseggasen. Yeqqim d agujil netta d snat n yessetma-s: Gilberte d Jacqueline.

Bab-as i s-yesselmed tusnakt d yilesalat seg mi yella meẓẓi. Paskal yella d aqcic i d-yettbanen s wallaɣ-is ameqran: deg mraw d sin n yiseggasen, yufa-d s timmad-is belli tiɣemmaṛ n ukerdis ttawḍent ɣer 180 n tfesniwin. Bab-as, mi yeẓra ayagi, yeḥṣa belli mmi-s d yiwen seg yimdanen ur nettili ara aṭas deg umezruy.

Di 1631, twacult tguǧǧ ɣer Paris. Din, Paskal yekcem ɣer yigrawen n yimusnaken i d-yettilin dina. Yemlal d yimusnaken am Descartes, Fermat d wiyaḍ. Di 1640, twacult tguǧǧ ɣer Rouen anda bab-as yuɣal d anezzarfu n tgeldit.

Di 1646, Paskal d twacult-is kecmen ɣer umussu n Jansenism, yiwen n umussu asɣanan i d-yekkan seg Port-Royal. Ayagi yella d abeddel ameqran di tudert-is: seg wass-nni, taflest d tasnakuct uɣalent d tiɣawsiwin timeqranin di tudert-is.

Di 1654, Paskal yedder-d yiwet n termit n wayen i wumi qqaren « tirmit n yiḍ n tmes ». Deg yiḍ n 23 wamber 1654, yeḥsa s yiwen n uḥulfu ameqran n Ṛebbi, yeččur ul-is s tumert d tafat. Seg wass-nni, yura awal-agi: « Ul yesɛa tissebganin-is i ur yessin ara wallaɣ. » Ayagi yuɣal d yiwen seg yinzan-is imeqranen.

Paskal yemmut ass n 19 ɣuct 1662 di Paris, ur yewwiḍ ara 39 n yiseggasen. Aṭṭan i t-yenɣan yella d win n iliwi d wallaɣ, yeǧǧa-d idlisen ur kemmlen ara.

Amahil-is deg Tusnakt

[ẓreg | ẓreg aɣbalu]

Tamacint n usiḍen

[ẓreg | ẓreg aɣbalu]

Di 1642, mi yesɛa mraw d tẓa n yiseggasen, Paskal yesnulfa-d tamacint n usiḍen i wumi qqaren « Pascaline ». Tamacint-a tella d tin i izemren ad teg timerniyin d tukksiwin n yemḍanen. Yesnulfa-tt akken ad yɛiwen bab-as deg umahil-is n usiḍen n yidrimen. Tamacint-a d yiwet seg yisnulfuyen imezwura n tselkimt deg umezruy.

Taseqqart d tusnakt n ugacur

[ẓreg | ẓreg aɣbalu]

Di 1654, Paskal yura i Fermat tabratin ɣef wugur n « beṭṭu n wurar ». Ugur-a yeqqen ɣef wamek ara yettwabeṭṭu udrim ger sin yemraren ma yella wurar ur yemmid ara. Seg tiririt-agi i d-yekka llsas n tusnakt n tseqqart, i wumi qqaren ass-a « taseqqart ». Paskal d Fermat d nutni i d-ibabaten n tussna-a.

Akerdis n Paskal

[ẓreg | ẓreg aɣbalu]

Paskal yura-d daɣen ɣef ukerdis, yessken-d aṭas n yisekkuden deg tanzeggit. Yessnulfa-d « akerdis n Paskal » i yettwassnen ass-a s yisem-is.

Ifeḍ d wayen ur nesɛi taggara

[ẓreg | ẓreg aɣbalu]

Paskal yura-d daɣen ɣef yemḍanen ur nesɛi taggara, ɣef wayen i wumi qqaren « ifeḍ ». Yessken-d belli llan sin lesnaf n yifeḍ: ifeḍ n umḍan d ifeḍ n tsekta. Ayagi yella d asnulfu ameqran deg tusnakt n lawan-nni.

Amahil-is deg Tasengama(Tafizikt)

[ẓreg | ẓreg aɣbalu]

Ilem d ṣṣda n tegnewt

[ẓreg | ẓreg aɣbalu]

Di 1647 d 1648, Paskal yexdem tirmitin timeqranin ɣef tilemt d ṣṣda n tegnewt. Yessken-d belli tilemt tezmer ad tili, mgal wayen i d-yenna Arisṭuṭ i yeqqaren belli « agama yekreh ilem ».

Paskal yexdem tirmit s uferdis n zzibaɣ: yeččur aqadus s zzibaɣ, yezzi-t, yessken-d belli zzibaɣ yettṣubbu cwiṭ, yeǧǧa ilem deg tama ufella. Tirmit-a tella d anza dakken ilem yezmer ad yili.

Yessken-d daɣen belli ṣṣda n tegnewt tettnaqas mi ara nali ɣef yidurar. Yessuter i gma-s n tultma-s ad yexdem tirmit ɣef udrar n Puy-de-Dôme. Tirmit-a tesɛa azal ameqran acku tessken-d belli tegnewt tesɛa taẓeyt, d netta i d-ittaken ṣṣda.

Asaḍuf n Paskal

[ẓreg | ẓreg aɣbalu]

Seg tirmitin-a, Pascal yessnulfa-d asaḍuf i yettwassnen ass-a s yisem-is: « Asaḍuf n Paskal ». Asaḍuf-a yeqqar-d belli ṣṣda i yettwasersen ɣef imengi yellan deg yiwen n wemkan imedlen am tbuqalt, ṣṣda yettwazuzer s wudem yugdan ɣef yal amkan n yiri n umengi-nni. Asaḍuf-a d llsas n tusnakt n yimengiyen, yerna yettwasxeddem ass-a deg waṭas n yinagrawen imikaniyen.

Tirmitin ɣef yilem

[ẓreg | ẓreg aɣbalu]

Tirmitin n Paskal ɣef yilem llant d tignatin timeqranin deg umezruy n tasengama. Ssent-d belli yilem yezmer ad yili, yerna ssent-d belli tegnewt tesɛa taẓeyt. Ayagi ybeddel tamusni n yimdanen ɣef umaḍal.

Isekkuden-is(Tiẓṛiyin-is) deg Tfelsafit

[ẓreg | ẓreg aɣbalu]

Amdan gar temɣwer d lihana[1]

[ẓreg | ẓreg aɣbalu]

Paskal yeqqar-d belli amdan d amdan n sin n yidisan. Seg yidis, yesɛa allaɣ, yezmer ad yissin, ad yexemmem, ad yaf tidett — ayagi d temɣwer-is. Seg yidis niḍen, d amdan ur nesɛi ara tazmert, yettmettat, yettnaɛtab, ur yessin ara ayen ara d-yilin — ayagi d lihana-s.

Paskal yeqqar-d belli amdan ur yezmir ara ad yili d ameqran kan neɣ d ameẓẓyan kan. Yella gar sin. D ayagi i t-yerran d amdan: d amdan i yessnen belli d amdan.

Taflest d Wallaɣ

[ẓreg | ẓreg aɣbalu]

Paskal yeqqar-d belli allaɣ d allal ameqran, yerna ilaq ad yettwasxeddem. Maca yeqqar-d daɣen belli allaɣ yesɛa tilisa-s. Llan yidgan anda allaɣ ur yezmir ara ad yaweḍ: taflest, tayri, Ṛebbi. Deg yidgan-a, d ul i d-ittawin tidett.

Tamusni s wudem n umassaɣ

[ẓreg | ẓreg aɣbalu]

Paskal yeqqar-d belli tamusni n wemdan tella kan s wudem umassaɣ mačči s wudem umagdez. Amdan yessen cwiṭ, maca ur yessin ara kullec. Yezmer ad yissin kra n tiẓṛiyin deg tusnakt, maca ur yezmir ara ad yissin ayen akk yellan. Yezmer ad yissin kra n yisuḍaf deg tasengama, maca ur yezmir ara ad yissin ayen akk i d-yettilin.

Tiẓṛiyin-is deg Tmetti

[ẓreg | ẓreg aɣbalu]

Tamdint d Tmetti

[ẓreg | ẓreg aɣbalu]

Paskal yura-d daɣen ɣef tmetti, ɣef wamek i tteddun yimdanen gar-asen. Yeqqar-d belli tmetti tebna ɣef waṭas n yisuḍaf ur nesɛi ara llsas deg tidett, maca i yelhan akken ad tili talwit.

Tiẓṛiyin-is deg Tussna n Umeslay

[ẓreg | ẓreg aɣbalu]

Inaw d Tmeslayt

[ẓreg | ẓreg aɣbalu]

Paskal yura-d daɣen ɣef wamek i tteddun yimdanen s wawal. Yeqqar-d belli inaw n yimdanen d allal n ussken n tidmiwin, maca daɣen d allal n tukksa n tidett. Yeqqar-d belli ilaq ad nehder s wudem i d-ittawin seg wul, mačči s wudem i d-ittawin seg wallaɣ kan.

Tira d Tsekla

[ẓreg | ẓreg aɣbalu]

Paskal yella d amaru ifazen. Tira-s d tin i d-yettawin seg wul, s wudem afessas, s wudem i yezmer ad yefhem yal amdan. Ur yebɣi ara ad yaru s wudem i yezwaren, s wawalen iweɛren. Yebɣa ad yaru s wudem i d-yettawin seg wul, s wudem i yezmer ad yaweḍ ɣer wul n umeɣri.

Ayen i d-Yeǧǧa

[ẓreg | ẓreg aɣbalu]

Azal-is deg Tusnakt

[ẓreg | ẓreg aɣbalu]

Paskal yeǧǧa-d azal ameqran deg tusnakt. Taseqqart, i d-yesnulfa netta d Fermat, tuɣal d yiwen seg yinagrawen imeqranen n tusnakt ass-a. Amḍan n Paskal yettwasxeddem deg waṭas n yinagrawen. Tirmitin-is ɣef yilem d ṣṣda n tegnewt beddlent tamusni n yimdanen ɣef umaḍal.

Azal-is deg Tasengama

[ẓreg | ẓreg aɣbalu]

Tiẓṛi n Paskal d yiwen seg yisekkuden imeqranen n tasengama. Tettwasxeddem ass-a deg waṭas n yinagrawen imikaniyen. Tirmitin-is ɣef tilemt llant d tignatin timeqranin deg umezruy n tussna.

Azal-is deg Tfelsafit d Tesnakuct

[ẓreg | ẓreg aɣbalu]

Tidmiwin n Paskal ɣef wemdan, ɣef Ṛebbi, ɣef taflest d wallaɣ(leɛqel,) mazal ttwaɣrant ass-a. Amseɣmer n Paskal mazal yettwasxeddem deg yigrawen n tfelsafit d tesnakuct. Tidmiwin-is ɣef ul d leɛqel mazal ttawin-t-id deg yigrawen n tfelsafit.

Azal-is deg Tsekla

[ẓreg | ẓreg aɣbalu]

Paskal yella d amaru ifazen. Tira-s d tin i d-yettawin seg wul, s wudem afessas, s wudem i yezmer ad yefhem yal amdan. « Tidmiwin » d yiwen seg yidlisen imeqranen n tsekla tafṛansist. « Tibratin n yimezdaɣ » d adlis niḍen i yura, deg-s yenna-d ayen i yexdem mgal yisuddmen n lawan-is.

Ayen yura Blaise Pascal

[ẓreg | ẓreg aɣbalu]
  • Essai pour les coniques (1640)
  • Expériences nouvelles touchant le vide (1647)
  • Récit de la grande expérience de l’équilibre des liqueurs (1648)
  • Traité du triangle arithmétique (1654)
  • Les Provinciales (Correspondances 1656-1657)
  • Élément de géométrie (1657)
  • De l’Esprit géométrique et de l’Art de persuader (1657)
  • Histoire de la roulette (1658)
  • L’Art de persuader (1660)
  • Pensées (1669, posthume)
  1. Lihana d awal seg ungal n Ɛmer Mezdad, anamek-is "misére" s tefṛansist.