Ṭaher Ǧaɛut

Si Wikipedia, tasanayt tilellit.
(Yettusmimeḍ seg Ṭaher Ǧawut)
Ṭaher Ǧaɛut
Tameddurt
Talalit Iqbayliyen, 11 Yennayer 1954
Taɣlent Lezzayer
Lmut Lezzayer, 2 Yunyu 1993
Tamentilt n tmekkest Timenɣiwt
Tiɣri
Alma mater université d'Alger (fr) Suqel
Tutlayin Tafransist
Amahil
Amahil aneɣmas, amaru, amedyaz d critique littéraire (fr) Suqel
Imɛellmen El Moudjahid (fr) Suqel
Algérie-Actualité (fr) Suqel
IMDb nm1729299

Ṭaher Ǧaɛut d amyaru ilul ass 11 yennayer 1954 di Ulxu (Iɣil Ibaḥriyen) zdat n Uẓeffun.

Iwwetet rebreb ass 26 mayu 1993, sin yemmut ass n 2 yunyu 1993, di Zzayer.

Tameddurt[ẓreg | ẓreg aɣbalu]

ilul Ṭahaṛ Ǧaɛut ass n 11 yennayer 1954 di ulxu (Iɣil ibahriyen) id yussan zdat uzeffun di tizi wezzu , yeɣra deg uɣerbaz amenzu n taddart_is alemi d aseggas 1964 ,syin ad yaneg uqcic_nni tezdaɣ tusna aqqaru deg tazwara n iseggasen 1965/1966 ɣer tamdint n lezzayer ,imi y_uɣal yezdaɣ di lqasba and yekmmel leqray_as di tesddawit n lezzayer deg uhric n tusnakt (mathématique). Maca aqcic id yeldin allen_is di taddart n ulxu di lḥif d lemizirya ,wina akken ugin tikelt tamenzut a taqblen deg uɣerbaz akken ad iɣer ,maca ṭahar ɣas ma mezziy laɛmer_is yettwali di tmusni tafat i tudert i deg yettidir ama tawacult_is ama timeti i deg id yekker ,imi yessaxdem lmara n uqcic yebɣan tamusni ,imir yekcem ɣer uɣerbaz ger y_imedukal_is bla lebɣi n imedabren n uɣerbaz ,lhsab akken id inna weltm_as tasaɛdit.

"ma tebɣid a bnadem ad timeɣureḍ w ad yali ccan_ik ɣur medden merra ili_k qbel d amezyan". Ṭahaṛ Ǧaɛut yafhem meliḥ lmaɛns imeslayen agi simal irennu di tmusni akk d lefhama ,akken yettmuqul ɣer deffir akken ur itettu anesi id yekka ,ɣures d akken bnadm bla lasel ur nessin tajeddit ,yarxes ccan_is am ttmar id yeɣlin si tjeṛṛa qbel ad yaweḍ lwaqt_i.

Ṭahar Ǧaɛut yewwi_d agerdis n lisens di tusnakt maca yeḥmmel tamedyazt,imi yebda isefra seg mi yella d amectuḥ,id yefɣen di tazwara n y_iseggasen n 70 di kra n tkarniyin n temdyazt "les revues de poesie" yecban "promesse" id yattefɣen di lezzayer akk d "Alif" di tmurtn tunes, " le souffle " di lmaṛṛuk,ara a y yaɛajben atas i y_imedanen ama d imeyura neɣ d inaɣriyen gar_asen MASS "ṬAHAR benjellum" ,ula d netta d ameyaru d aɛeggal di l'academie Goucourt , idi yennan d akken ise Ǧaɛut isefra ixaddem neɣ ayen yura deg ayen nniḍen y_ttabaned deg_s lɣid izadɣen amedyaz,yellan am yal tikelt i rakbit lɣiḍ seg ayen yettwali.

Ɣas deg iseggasen n 70 tibbura n usuffaɣ n y_ idlisen llant ɣalqent deg udem n ilmezyen yeḥmmlen tira ,d wid yesɛan awal amaynutt a t_ id inin ,maca Ṭahaṛ Ǧaɛut yessen ad yeṛṛeẓ leqyud yufa_d iman_is yettuḥtem fell_as ad ad y_ssufeɣ adlis_is amezwaru n isefra di tmurt n canada sɣur tizrigin n "Naɛman"deg useggas n 1975 "le solstice barbelé", d azru n lsas di lbenyan n Ṭahaṛ ǦAƐUT deg ayen yeɛnan tira,segi sefra ɣer tullisin imi yewwi araz di temzizlt tasklant s tullist imi yefka azwel " les insummets".syin afus n Ǧaɛut yeɛda ɣer uḥric niḍen di tira tiklta tira deg jernan " El Moudjahid" imi y_ ttaf aḥric n idles syin yuɣel ɣer tsertit.akken ad yuɣel ad ibedel ɣer ujernan "l'actualité" yellan di tallit_nni y tabaɛ ajernan n EL MOUDJAIHD ,w ad yeqqim ixdem din alemi d aseggas n 1992.

tamedyazt ,taɣamest, tira tullisin qnent s laḥmala n tira d ufus n Ṭahaṛ Ǧaɛut ,syin ad y ssufeɣ adlis wiss sin wagi d " L'arche a vau-l'eau" ɣur tizrigin n saint-Germain id y_ffɣen deg useggas n 1978. w ad yernu ad y_aru timucuha s tiktiwin kan yellan deg alleɣ_is id y_snulfuy netta s lxeyal_is, inig MASS " Ben Muḥmed"yenna_d akken Ṭaḥaṛ Ǧaɛut yella ur yetaǧǧir ara s tikti ,imi yella yettamen s w ayen yura.imi argaz izadɣent tiktiwin ur iḥebbe ar t tira akka ad ilal w ungal_is amenzu "l'exproprié".ar tmuɣli n MASS"Amin zaoui" d akken ungal agi yecuba ɣer" le polygone étoilé" n Kateb Yacine deg ayen yeɛnan tira

Imi isem_is mucaɛ s tira di tlemast useggas n 80 isem_is ad yaneg ɣer tmura tibaraniyn asemi iger aḍar ɣer w uxxam id y_ssufuɣen idlisen " le seuil" di tmurt n fransa ,imi tazrigt agi tattunḥsab ger tezrigin mucɛen yakk di ddunit anda id sufɣen yakan aṭas n imeyura idlisen_nsen am Mulud Farɛun,Kateb Yassin,muḥmed Dib .akka ad y_ssaweḍ deg useggas n 1986 ad y_ssufeɣ ungal_is wiss sin imi yefka azwel "Les chercheurs d'os" ar tezrigin n "seuil" ,syin ɣer w aṭas n w ungalen nniḍen am " l'invention du désir ".

TAMETTANT_IS:

lmut_is tella_d assn 26 di magu 1993 imi y__ttwawwet s ṛṣaṣ s aqqṛuy s ifassen n imeṭṭrfen fis zadt uxxam_is,akken ad y_ffaɣ ṛṛuḥ_is ass n 02 Yunyu 1993.

TIJMILIN:

umbaɛd lmut n Ṭahar Ǧaɛut ilul_d w agraw n tsaklanin taɣessa i w saḥbiber ɣef yimeyurs anda syin tuɣal_as tajemilt n usemkti sɣur BBC i d y_ssufeɣen yiwen documentaire shooting the writer. ar tama tejmilin niḍen ad iḍafren am tizlitt lwennes maɛtub deg useggas 1994. a "kenza a yelli " andatru i s yeqqarara i yellis n ǦAƐUT " Ur ttruy ara xarṣum d yiwen ad yegri ad i ɣ d semkti azekka".

Imi ad neqqim n semktayit_id ar assa zeddk mulud ula d netta yerray_as tajemilt s tezlity inid id y_Ffɣen deg useggas 2021 anda id y ssuqel kra imeslayen id yenna tutlayt tfernasit " Ma tssusmed a tamted,ma tenniḍed a tamteḍ,inid ayen i k _ iqarḥen tamteḍ.

MAKEDHI SIHEM

yura[ẓreg | ẓreg aɣbalu]

  • Solstice barbelé (isefra 1973-1974), couverture et 3 dessins de Denis Martinez, Éditions Naaman, Sherbrooke, Kebek, Kanada, 1975.
  • L’Arche à vau-l’eau (isefra 1971-1973), Éditions Saint-Germain-des-Prés, Paris, 1978.
  • Insulaire & Cie (isefra 1975-1979), couverture de Denis Martinez, Éditions de l'Orycte, Sigean, 1980.
  • L’Exproprié (ungal, 1974-1976), Société Nationale d’Édition et de Diffusion, Alger, 1981.
  • L’Oiseau minéral (isefra 1979-1981), couverture et dessins de Mohammed Khadda, Éditions de l'Orycte, Alger, 1982.
  • L’Étreinte du sablier (isefra 1975-1982), "Écrivains Algériens au présent" n° 6, Centre de Documentation des Sciences Humaines, Université d’Oran, 1983.
  • Les Rets de l'oiseleur (nouvelles, 1973-1981), couverture et dessins de Slama, Entreprise Nationale du Livre, Alger, 1984.
  • Les Chercheurs d'os (ungal), Éditions du Seuil, Paris, 1984, (ISBN 2020067102). Réédition dans la Collection "Points', n° 824, Éditions du Seuil, 2001 (ISBN 2020484919).
  • Les Mots migrateurs, Une anthologie poétique algérienne, présentée par Tahar Djaout, (Youcef Sebti, Rabah Belamri, Habib Tengour, Abdelmadjid Kaouah, Hamid Tibouchi, Mohamed Sehaba, Hamid Nacer-Khodja, Tahar Djaout, Amine Khan, Daouia Choualhi), Office des Publications Universitaires, Alger, 1984.
  • Mouloud Mammeri, entretien avec Tahar Djaout, suivi de "La Cité du soleil", Éditions Laphomic, Alger, 1987.
  • L'Invention du désert (ungal), Éditions du Seuil, Paris, 1987 (ISBN 2020095173).
  • L’Exproprié (ungal, version définitive), Éditions François Majault, Paris, 1991 (ISBN 2908898012).
  • Les Vigiles (ungal), Éditions du Seuil, Paris, 1991 (ISBN 2020127660), Prix Méditerranée. Réédition dans la Collection Points, Éditions du Seuil, n° 171, 1995.
  • Pérennes (isefra 1975-1993), précédé de "Pour saluer Tahar Djaout" par Jacques Gaucheron, couverture et encres de Tibouchi, "Europe/Poésie, Le Temps des Cerises", Paris, 1996 (ISBN 2841090566).
  • Le Dernier Été de la raison (ungal), Éditions du Seuil, Paris, 1999 (ISBN 2020367106).
  • Fragments d'itinéraire journalistique, Éditions Dar El Gharb, Wehran, 2004.

Tamselyut[ẓreg | ẓreg aɣbalu]