Charles Darwin

Si Wikipedia, tasanayt tilellit.
Charles Darwin
Tameddurt
Isem-is ummid Charles Robert Darwin
Talalit The Mount (fr) Suqel d Shrewsbury (fr) Suqel, 12 Fuṛaṛ 1809
Taɣlent Tagelda Yeddukklen n Briṭanya tameqrant d Irlanda
Axxam-is The Mount (fr) Suqel
Tutlayt tayemmat anglais d'Angleterre (fr) Suqel
Lmut Down House (fr) Suqel d Shrewsbury (fr) Suqel, 19 Yebrir 1882
Ideg n uẓekka abbaye de Westminster (fr) Suqel
Tawacult
Baba-s Robert Darwin
Yemma-s Susannah Darwin
Tissulya akked Emma Darwin (fr) Suqel  (29 Yennayer 1839 -  19 Yebrir 1882)
Arraw-is
Atmaten-is d yissetma-s Erasmus Alvey Darwin (fr) Suqel, Caroline Darwin (fr) Suqel, Marianne Darwin (en) Suqel, Emily Darwin (en) Suqel d Susan Darwin (fr) Suqel
Tawacult
Tiɣri
Alma mater Christ's College (fr) Suqel
University of Edinburgh Medical School (fr) Suqel
Shrewsbury School (fr) Suqel
(1818 - 1825)
université d'Édimbourg (fr) Suqel
(Tuber 1825 - : Tasnujjya
université de Cambridge (fr) Suqel
(Yennayer 1828 - : théologie (fr) Suqel
Aswir n teɣri baccalauréat universitaire (fr) Suqel
Master of Arts (fr) Suqel
Legum Doctor (fr) Suqel
Tutlayin Taglizit
Iselmaden Adam Sedgwick (fr) Suqel
John Edmonstone (fr) Suqel
Amahil
Amahil géologue (fr) Suqel, explorateur ou exploratrice (fr) Suqel, chroniqueur de voyage (fr) Suqel, éthologue (fr) Suqel, naturaliste (fr) Suqel, afelsuf, amaru d amesnimɣi
Important works On the Tendency of Species to form Varieties; and on the Perpetuation of Varieties and Species by Natural Means of Selection (fr) Suqel
Iẓuran n telmas
Le Voyage du Beagle (fr) Suqel
La Filiation de l'homme et la sélection liée au sexe (fr) Suqel
L'Expression des émotions chez l'homme et les animaux (fr) Suqel
Insectivorous Plants (en) Suqel
la puissance du mouvement des plantes (fr) Suqel
La Formation de la terre végétale par l'action des vers de terre (fr) Suqel
Prizes
Influenced by Thomas Malthus (fr) Suqel, John Herschel (fr) Suqel, Herbert Spencer (fr) Suqel, Buffon (fr) Suqel, David Hume (fr) Suqel, Johann Wolfgang von Goethe, Alexander von Humboldt (fr) Suqel d Charles Lyell (fr) Suqel
Membership Tiddukla Tageldant
Académie Léopoldine (fr) Suqel
takadimt Tageldant i tussniwin n Swid
Société américaine de philosophie (fr) Suqel
Académie hongroise des sciences (fr) Suqel
Société silésienne pour la culture patriotique (fr) Suqel
Académie américaine des arts et des sciences (fr) Suqel
Académie royale néerlandaise des arts et des sciences (fr) Suqel
Takadimt n Linsyan
Société zoologique de Londres (fr) Suqel
Académie des sciences (fr) Suqel
Académie des sciences de Russie (fr) Suqel
Académie royale des sciences de Prusse (fr) Suqel
Royal Geographical Society (fr) Suqel
Académie bavaroise des sciences (fr) Suqel
Académie des sciences de Turin (fr) Suqel
Plinian Society (en) Suqel
Taflest
Asɣan anglicanisme (fr) Suqel
agnosticisme (fr) Suqel
IMDb nm6143881

Charles Darwin, amassan n ugama aglizi, ilul di Shopshire ass n 12 deg furar1809, yemmut di Dawne ass n 19 deg yebrir 1882. Imahilen-is ɣef temhazt n telmas timuddirin ḍḥan-d d wid yessegrawlen tasnudert segmi d-yessufeɣ adlis-is Iẓuran n telmas deg useggas n 1859. Dɣa asmi yella icaε yisem-is gar imassanen s inadiyen iga, i yessker yiwet n turda i d-yeqqaren belli tilmas akk timuddirn yellan zemrent ad ilint seg yiwen neɣ si kra kan n ijaddiyen ucriken i d-uɣent aẓar armi mehzent ɣef teɣzi n wakud, s twisi n wayen iwumi qqaren afran agaman.

Di tilawt, mačči d netta i yennan d amezwaru belli amdan yeqqers-d seg yibki (aḥallum, iddew), acku yezwar-it ɣer waya Lamarck s xemsin iseggasen, ulamma tazrawt -is netta (Darwin) ɣef tikti-nni daɣ i tettawi yerna tessegza lumuṛ s telqey ; baqi segmi d-yeffeɣ udlis-nni-ines yuɣal yegget fell-as wawal d unṭag deg ijernanen d wanda nniḍen, ladɣa si tamiwin timasɣanin (imdeyynen) i iwalan deg-s ankaṛ n wamek i yettwassen uxlaq n ddunit d wayen yettidiren, sɣur Rebbi, meḥsub werǧin i d-yella Adem neɣ Ḥewwa am akken i t-id-nnant tektabin tuɣrisin. Ihi ur d-dduklen yid-s imassanen s tidet armi d aseggas 1870 mi rnan walan tidet-is ɣer wiyaḍ deg wayen yerzan tiẓri n tehezt (théorie d’évolution) i d-yessumer, dɣa din i tebda tdarwinẓrit tettaɣ abrid deg ubeddel n tmuɣliwin tinudranin armi d-wwḍen wallalen imaynuten di lqern wiss 20 i itebbten awal-is ula ɣef ufran agaman i yellan tuɣ yezzi-yas ccekk. M’akken i d-yesnulfa tussan-yi tamaynut ara yuɣalen d taxatart maḍi syin d afella, Darwin yella d amnadi kan amecṭuḥ ifukken leqraya-s deg uɣiwen n Ṭṭebba n tesdawit n Edambourg, ihi yedda deg uɣarrabu Beagle i yeffɣen deg tuɣḍaṭ unadi i tikelt tis snat, ɣer tnila n Temrikt n Wenẓul, iruḥ s yisem-is d amesnakal kan imi d wayen i d-yelha imir. Maca ayen i t-iwellhen tikelt tamezwarut, d ayen iɣer yerra tamawt deg tgzirin n Galápagos ɣef kra n telmas n yiwen wefrux. Afrux-a llant kra n tlemas-is ɣur-neɣ ; deg tama n usammar n Bgayet qqaren-as abulkettan, deg Ǧerǧer abuferriw neɣ amenferriw (pinson). Ihi mi imuqel yaf sin ispisimanen i d-yekkan si snat tegzirin yemqaraben, ttemcabin deg kullec ala deg uqamum : yiwen zur, wayeḍ rqiq. Syin iwala yal afrux ggtent telmas-is deg yiwet n tewsit (genre), dɣa yesteqsa iman-is : ma d win iwumi qqaren Axellaq i igan akka annect-a, amek yeεni ara s-yini wayi ad s-geɣ aqamum akka, wayeḍ akken nniḍen, neɣ ad ten-ssemxlafeɣ kan deg teɣmi n rric ? Yerna mačči kan ɣur yefrax i llant lewhayem, ula si tama n iɣersiwen imeqqranen : amek yiwen deg leḥcic i ikess wayeḍ yettseyyiḍ iɣersiwen-nni at leḥcic s yiman-nsen ? Yuɣ lḥal tamella ur telli deg teẓgi neɣ daxel n yillel, ayen izemren i kra-iḍen yečč-it !