Aller au contenu

Afulay

Si Wikipedia, tasanayt tilellit.
(Yettusmimeḍ seg Apuleius)
Afulay
Tameddurt
Talalit Madaure (fr) Suqel, 125
Taɣlent Ruma n zik
Lmut Qarṭaj, 170
Tawacult
Tissulya akked valeur inconnue
Tiɣri
Tutlayin Talatint
Amahil
Amahil amaru, afelsuf, aneggal, amedyaz, rhéteur ou rhétrice (fr) Suqel, ṭṭbib, prosateur ou prosatrice (fr) Suqel, avocat ou avocate (fr) Suqel d orateur ou oratrice (fr) Suqel
Ideg n umahil Qarṭaj
Important works Aɣyul n wureɣ
Apologie (fr) Suqel
IMDb nm3694694

Afulay (s Talatint Apulius) d amyaru amaziɣ-aṛumani ilulen gar n issugasen n 123 d 125 di Madur iwumi qqaren ass a Mdaruc, ur neggug ara (ur ibɛiden ara) ɣef Taɣest.

Yiwen ur yeẓri acu n useggas i deg yemmut, maca llant teẓra i d-yeqqaren deg ussegas n 170.

Tazrawt-nnes tameqrant akk d ungal-nnes n Tuttya, yettwassen s yisem n « Aɣyul n wurreɣ ». D netta kan i d ungal alatini i d-yeqqimen s lekmal-is. Tettmeslay-d ɣef tmucuha n uwadem-nnes agejdan, Lusyus, i yesɛan tirmit di ssḥur, yuɣal s tuccḍa d aɣyul. Lusyus yettɛedday ɣef tmucuha yemgaraden uqbel ad t-id-terr tillut n Isis d amdan.

Tameddurt

[ẓreg | ẓreg aɣbalu]

Tawacult n Ufulay tella d tamerkantit. ɣas akken Afulay yella d aruman s yedles, ur yettu ara izuran-is n tafriqt ugafa almi i d yenna netta d amaziɣ. d acawi 'numid'.

Afulay ilul deg madauros, d tahrest tarumanit deg numidya deg tefriqt n ugafa ay d-yezgan ɣef tlisa n Icawiyen(ahat deg tlatinit s tallilt-nni qqaren-asen Gaetulian), yerna yenna-d iman-nnes d "azgen n Numidya d azgen d acawi(Gaetulian)." Madourus d yiwet n tahrest tarumanit anda ugustin n hipuaṭas n yiseggasen ɣer sdat, yewwi-d aḥric seg uselmed-ines amezwaru, Xas akken tebɛed mliḥ ɣef temdini n saḥel tiṛumanen, ass-a d amkan n kra n ixerban d latar iṛumanen.

Ma d isem-is amezwaru, ulac kra n isem-is n tidet(Afulay d isem n tawacult s tmuɣli n wass-a) seg iɣbula iqburen, Tirawin n ufus n tgara n tallit talemmast bdant ansay n yisem-is Lucyus seg yisem n waṣaḍ n wungal-is. Iferdisen ay yerzan tudert-nnes usan-d s umata seg wawal-nnes n wemḥaddi (Apology) d leqdic-nnes Florida, d win aydeg llan yiferdisen ay d-yettwaṭṭfen seg kra seg yinaw-nnes igerrzen akk.

Baba-s d amzarfu n tɣiwant (duumvir) ay d-yeǧǧan, asmi ay yemmut, qrib sin n yimelyunen n yidinaṛen i sin n warraw-is. Afulay yeɣra ɣer yiwen n uselmad deg Qarṭaj (anda ay yezdeɣ sakkin) sakkin deg Atina, anda ay yeɣra tafelsuft n Aflaṭun gar yisental niḍen. Sakkin, yunag ɣer Ruma akken ad iɣer tariturikt talatinit, yerna, ahat, akken ad t-yesseqdec deg uxxam n ccreɛ(taɣdemt) kra n lweqt uqbel ma yuɣal ɣer tmurt-nnes n Tefriqt n Ugafa. Yedda daɣen aṭas deg Asya Tameẓyant d Maṣer, yeɣra tafelsuft d ddin, yečča akk ayen iwrat deg yinigen-a.

Afulay yella d yiwen seg idrugen igrikiyen-irumaniyen, gar-asen idrugen n dyunisus. Yella d lmuqeddem n Asklepius yerna, ɣef leḥsab n Ugustin, d lmuqeddem n temnaḍt n Carthage (saceros fragciae africae).

Ur ɛeṭṭel ara mi d-yuɣal ɣer wexxam-is, yebda tikli tamaynut ɣer Iskenderya. Deg webrid-nnes ɣer din, yuḍan deg temdint n Oea (Tripuli n wass-a), dɣa yetwarfed ɣer wexxam n siciyus puntius, ay yellan d imdukal asmi ay yeɣra deg Atina.

Yemma-s n Puntius, Pudentilla, tella d taǧǧalt yesɛan aṭas n yedrimen. S ṛṛay n mmi-s – s tidett d asebɣes – Afulay yeqbel ad tt-yezweǧ. Di lweqt-nni, Puntius s timmad-is yezweǧ d yelli-s n yiwen Hirennius Rufinus ; netta yuɣal ur yebɣa ara imi idremen n twacult ad uɣalen ɣer beṛṛa n twacult-is, maca yufa-d iman-is yettwarda yernu yettwaḍfer deg taɣdemt(ccreɛ) sɣur twacult n tmeṭṭut-is tamaynut imi yettwarda s useqdec n sḥur akken ad yejbed yerna ad yeṭṭef ayla n tmeṭṭut-is. Tamsalt-agi teḍra-d di sabaṭa, tama n ṭrables, lewhi n 158 n tmeddit, sdat n claudius maximus, anemhal n tefriqt. Tardayt-nni s yiman-is tban-d d tazulalt, yerna amḥaddi ay d-yenna Afulay s ṛṛuḥ d rrbeḥ mazal-it yella. Aya yettwassen s yisem n Apologia.

Deg tmeddurt-is i d-iteddun, drus i nessen. Ma nḥekkem ɣef waṭas n yixeddimen aydeg yella d ameskar, ad yili yefka iman-nnes s lqerb i tsekla. Yella yettawi-d tikwal inaw gar medden ; yella yesɛa ccɣel n ussekles n yimenɣiyen n yigladyaturen d tedyanin n yiɣersiwen n tẓegwa deg temnaḍt-is, yerna sbedden-as-d tiṣekkiwin (Isbeddiyin) i lmend n usmekti-nnes sɣur useqqamu n lqanun n Qarṭaj d yisenat niḍen.

Ur yettwassen ara wass, amkan d tegnit n tmettant n Afulay. Ur d-iban ara akk wayen yexdem zdat 170, d ayen i yeǧǧan kra n medden ad amnen d akken yessefk ad yili yemmut azal n tallit-nni (ad d-nini deg 171). ɣas akken imusnawen niḍen ttḥulfun d akken yezmer lḥal mazal-it yedder deg 180 neɣ ula deg 190.

Leqdic-is

[ẓreg | ẓreg aɣbalu]

Aɣyul n wureɣ

[ẓreg | ẓreg aɣbalu]

Aɣyul n wureɣ (Asinus Aureus) neɣ Tuttra d ungal alatini awḥid i d-yeqqimen s lekmal-is. Tettmeslay-d ɣef tmucuha n yiwen n Lusyus, i d-yesmektan iman-is d win icudden ɣer yifelsafen yettwassnen Plutarque d Sextus n Chaeronea. Lusyus yettɛerriḍ tirmitin s ssḥur, armi s tucḍa yuɣal d aɣyul. Deg tmuɣli-a, yesla yerna yettwali aṭas n tɣawsiwin ur nelli d amagnu, armi d asmi ay d-yerwel seg wuguren-nnes s yiwen n ubrid ur yeṛǧa ara. Daxel n ukatar-agi n tmacahut ttwafkant-d aṭas n tmucuha nniḍen, tin iɣezfanen gar-asent d tamacahut yettwassnen n Cupid d Psyché. Tamacahut-a d amedya n tmedyazt i d-yettwaḥerzen deg yiwen n uḍris aseklan aqbur.

Apologia (Apulei Platonici pro Se de Magia) d lqem n temḥaddit yellan deg Sabrata, deg 158–159, sdat n lqunsul Claudius Maximus, sɣur Afulay ay yettwarden s wanɣa n yiḥeckulen(ssḥur). Gar "exurdyum" d "perurasyu" aqbur, asfukel yebḍa ɣef kraḍ n yiḥricen :

  1. War aqbel n yirdayen ay d-yettwasbedden mgal tudert-is tusligt. Ibeggen-d belli ma yuɣ Pudentilla, ur yesɛi ara iswi udmawan deg-s, yerna yerda ixṣimen-is s tmasit n tuzzma d timlilɣi.
  2. Aɛraḍ akken ad d-yessken d akken ayen umi qqaren "timhal-nnes n sḥur" llant, deg tidet, d tirmitin tussnanin am tid n Aristut.
  3. Yeḥka-d ɣef tedyanin yeḍran di Oea seg wasmi i d-yusa, Dayen i d-yettawin aɣelluy n ifukal yellan mgal-is.

Azal agejdan n Apologia d amezruyan, imi ay d-yettak isalan imeqranen ɣef umeskar-nnes, ɣef ssḥur d tudert deg tafriqt ugafa deg lqern wis sin.

Ayen yura

[ẓreg | ẓreg aɣbalu]

ɣas d amaziɣ, Apuleius yura s talatinit. Win it wesenen

  • Aɣyul n wureɣ (n dheb) (L'Âne d'or) d win it wesenen.
  • Yella daɣ Florida anda yura xilla (aṭṭas, ayendin) n fettu d isaragen.