Miguel de Cervantes

Si Wikipedia, tasanayt tilellit.
(Yettusmimeḍ seg Migel de Serbantes)
Miguel de Cervantes
Tameddurt
Talalit Alcalá de Henares (fr) Suqel, 29 Ctember 1547
Taɣlent Couronne de Castille (fr) Suqel
Tagrawn n uzdar Espagnols (fr) Suqel
Tutlayt tayemmat espagnol classique (fr) Suqel
Lmut Madrid, 22 Yebrir 1616
Ideg n uẓekka convent of the Barefoot Trinitarians (en) Suqel
Tamentilt n tmekkest isragen igamanen (diabète de type 2 (fr) Suqel)
Tawacult
Baba-s Rodrigo de Cervantes
Yemma-s Leonor de Cortinas
Tissulya akked Catalina de Salazar y Palacios (fr) Suqel
Abusin Ana de Villafranca y Rojas (fr) Suqel
Arraw-is
Tiɣri
Alma mater Estudio de la Villa (fr) Suqel
université de Salamanque (fr) Suqel
Tutlayin espagnol classique (fr) Suqel
Taspenyult
Amahil
Amahil aneggal, dramaturge (fr) Suqel, amedyaz, Amgawal, aɛeskri, amaru, comptable (fr) Suqel d receveur des finances (fr) Suqel
Important works Don Kicuṭ
Nouvelles exemplaires (fr) Suqel
Influenced by Héliodore d'Émèse (fr) Suqel, Lope de Vega (fr) Suqel, Amadis de Gaule (fr) Suqel, Garcilaso de la Vega (fr) Suqel d Guzmán de Alfarache (fr) Suqel
Amussu siècle d'or espagnol (fr) Suqel
maniérisme (fr) Suqel
littérature de la Renaissance (fr) Suqel
Artistic movement tamedyezt
ungal
tragédie (fr) Suqel
comédie (fr) Suqel
Taflest
Asɣan Tamezdayt takatulikt
IMDb nm0148859

Miguel de Cervantes d amyaru aspenyul, ilul ass n 29 ctember 1547 g Alkala de Henares yemmut ass n 22 ybrir 1616 di Madrid, d’aneggal, amedyaz, d msezgan, yettwassen ɣef lǧal n wungal-is Don Kicuṭ n Manca i yuɣalen mucaɛ di ddunit imi assa yettuneḥsab d ungal amezwaru deg umezruy n talsa i yettwarun s wudem atrar am wid n tura. Ma deg tsekla taspenyulit d yiwen seg imeqqranen.

Asmi yella meẓẓi, Cerventès yesɛedda-d xemsa iseggasen d lḥebs di Lezzayer tamanaɣt n tura, acku yiwwas mi d-yuɣal seg yiwen n ṭṭrad ideg yettekka ɣer tama n tmurt n Ṭṭelyan, ṭṭfen-T yefliseN imselmen netta d wiyaḍ deg yill agrakal, ur s-d-bran armi t-id-tefda yemma-s s kra n twiztin.]

Seg wayen yura[ẓreg | ẓreg aɣbalu]

  • Galatea, 1584
  • Don Kicuṭ I, 1606
  • Tullisin temdyanin, 1613
  • Don Kicuṭ II, 1616
  • Imahilen n Persille d Sigismonde, 1617